Antoni Vidal Ferrando

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. A partir d’uns plantejaments arrelats en la seva identitat illenca ha anat construint un discurs sobre l’ésser humà contemporani. És autor dels llibres de poemes El brell dels jorns (1986), Racó de n’Aulet (1986), A l’alba lila dels alocs (1988), Els colors i el zodíac (1990), Cartes a Lady Hamilton(1990), Calvari (1992), Bandera blanca (1994), El batec de les pedres(1996) i Cap de cantó (2004). El últims anys, han apareguts diverses antologies de la seva obra poètica i, el 2008, es va publicar tota la seva poesia reunida en un sol volum, Allà on crema l’herba. El gener de 2012 va publicar a Meteora el celebrat llibre de poemes Gebre als vidres i el desembre de 2013 el magnífic recull de narracions Els miralls negres.

Antoni Vidal Ferrando, entre altres, ha guanyat els premis de poesia Ausiàs March, Ciutat de Palma, Jocs Florals de Barcelona i Cavall Verd de la Crítica. També ha publicat tres novel·les: Les llunes i els calàpets (1994), La mà del jardiner (1999, premi Sant Joan del mateix any) i L’illa dels dòlmens (2007, Premi Crítica “Serra d’Or” 2008). Aquestes tres novel·les han estat reeditades en un sol volum, Cicle d’Almandaia, pel Gall Editor (2015). Amb el seu dietari Amors i laberints (2010) va guanyar el Premi Faula MMX de la crítica. Té obra traduïda a diversos idiomes.