Blai Bonet

Blai Bonet i Rigo (Santanyí, Mallorca, 1926-1997). Poeta, narrador i crític. La seva força expressiva i un llenguatge sensual i renovat el col·loquen com a trencador de la tradició de l’Escola Mallorquina. Es dóna a conèixer amb Quatre poemes de Setmana Santa (1950) i poc temps després publica Entre el coral i l’espiga (1952), Cant Espiritual (1953), amb el qual obté el premi Óssa Menor; Comèdia (1960),L’Evangeli segons un de tants (1967), El poder i la verdor (1981), El Jove (1987) i Nova York (1991), entre d’altres.
En el seu vessant narratiu, despunta amb El mar (1958), una primera novel·la molt polèmica que esdevé de culte i amb la qual s’endú el premi Joanot Martorell. També publica Haceldama (1959), Judes i la Primavera (1963), Míster Evasió (1969) i Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972).
Poc temps després Blai Bonet decideix canviar el model narratiu, i escriu quatre dietaris: Els ulls (1973), La mirada (1975), La motivació i el film (1990), i Pere Pau (1992), que esdevenen obres inaudites on la reflexió filosòfica, teològica, artística i les vivències de l’autor es barregen d’una manera magistral. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi.