Gabriel Florit

Gabriel Florit nasqué a Sineu l’11 de desembre de 1944, dia de Sant Damàs, papa de Roma del segle IV i poeta per més senyes. Predestinació, per ventura. Insisteix, si li demanen, que mai no s’ha proposat un poemari, un sol poema, que és la poesia la que el cerca a ell i qualque pic el troba.
La seva obra poètica es composa dels següents volums de poesia: Carussa (1980), Amb els ulls fits (1990), Pols de corc. En clau de sístole (1992), Diàstole i quatre poemes d’amor (1994), Ferro de baula (1997), Cal Calma (1998), Segar arran (1999), El color de les coses (2000), Restoble (2001) i Somada (2003). Ha rebut nombroses distincions, entre les quals destaquen: Viola als Jocs Florals de Felanitx, 1967; Rosa d’Or de la Pau de Castellitx, 1980 o el Vall d’Or de Sóller, 1993. Ha conreat també la narrativa i és col·laborador habitual del Diari de Balears des de l’any 1996.