Guillem Colom i Ferrà

Guillem Colom i Ferrà (Sóller, 1890-Palma, 1979). Entre 1912 i 1917 residí a Barcelona per estudiar-hi la carrera de Filosofia i Lletres. Fou col·laborador habitual de la revista La Nostra Terra i d’alguns periòdics i revistes de l’època. L’any 1937 va fundar a Sóller el col·legi de segona ensenyança, sota el patrocini de l’Ajuntament, i n’ocupà la direcció des de 1953 fins 1962. L’any 1962 es doctorà en Filosofia i Lletres a la Universitat de València amb una tesi sobre Ramon Llull. Destacat poeta va publicar, entre d’altres, els següents llibres de poesia: Iuvenília (1918), Àguiles (1920), L’amor de les tres taronges i altres poemes (1925), De l’alba al migdia (1929), Cançons de la terra (1947), Ofrena mística (1949), El Comte Mal (1950), Terra endins (1950), Pedrís al

sol (1956), La terra al cor (1957) i Primavera d’hivern (1969). En la seva dedicació al teatre va publicar Nit de Nadal (1932), Antígona (1935), Cecília de Solanda (1945), Jaume IV (1947) i Marta (1935). D’entre les seves traduccions al català cal destacar les d’Horaci, Estaci, Mistral, Aubanel, Camões, Merton i Longfellow.