Jordi Bordas i Coca

Jordi Bordas i Coca (Barcelona, 1943) va estrenar i publicar als anys seixanta l’obra de teatre per a nois i noies La terra es belluga (Edicions 62), que va obtenir el premi de teatre Serra d’Or. També ha traduït obres d’Arnold Wesker, Clifford Odets i Woody Allen, i ha cotraduït amb Helena Vidal Els baixos fons de Maksim Gorki. Bordas és esmentat en La generació literària dels 70, d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells. Després d’un llarg parèntesi, torna a les lletres catalanes durant la dècada de 1990 en el camp de la narrativa i obté diversos premis. Ha publicat, entre d’altres obres, L’assassí sense pietat, Premi Emili Teixidor 1999 (La Busca, 2000), els reculls Divuit dies de vacances (Abadia de Montserrat, 2002), Congelats a domicili, Premi Ramon Juncosa 2002 (Trabucaire, 2003) i Baixa per malaltia (Montflorit, 2006), finalista del Premi Mercè Rodoreda. El 2008 publica Obra poètica (Montflorit). Bordas forma part del col·lectiu «Setze Petges», que el 2004 va publicar un primer recull de contes i el 2011 en publicarà el segon. D’esquena al sol, la seva primera novel·la llarga, és en part fruit dels cursos seguits a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Somiatruites inguarible, pare de dos i avi de quatre, Jordi Bordas, com volia Brel, es va fent vell sense ser adult.