Llorenç Capellà

Llorenç Capellà Fornés (Montuïri, 1946) ha excel∙lit en diversos gèneres literaris com la novel∙la i el teatre, però també en assaig, conte i poesia. Igualment destaca en el camp del periodisme. El seu primer llibre, el recull de contes No hi ha vent a la teulada, fou publicat el 1971 i, tot seguit, les novel·les El pallasso espanyat (1972) i Un dia de maig (1972). També destaquen, en novel∙la, Romanç (1973), Jack Pistoles (1981, premi Ciutat de Palma), Ailòviu (1984), Ai Joana Maria (1987) i Mireia emmarcada a la finestra (2006); en narració breu, Una cinta de dol al capell (1985, premi Víctor Català) i 1920 (2002). En teatre ha publicat Bolles de colors (1983), El Pasdoble (1985, premi Ignasi Iglésias) i Un bou ha mort Manolete (2003, premi Born de teatre) i, en poesia, Guitarres de dol (1998). Ha practicat l’assaig i la investigació periodística i històrica amb obres com Quinze empresaris mallorquins (1975), Mallorca i el món obrer (1976), Diccionari vermell (1989) i, molt recentment, Crònica de la mort ignorada (2014).