Llorenç Moyà Gilabert

(Binissalem, 1916-Palma, 1981). Conreador, amb encert, de diversos gèneres, entre els títols de Llorenç Moyà cal destacar en poesia: Ocells i peixos (1956), Flos sanctorum (1956), La posada de la Núvia (1956), Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses… (1957) i Via Crucis (1961), Hispania Citerior (1981, escrit entre 1961 i 1962) i la trilogia Palinur (1994), Anteu (1994) i Polifem (1981). Com a prosista, va publicar A Robines també plou o la rebel·lió dels titelles (1958) i Viatge al País de les Cantàrides (De Robines a la Malmaison) (1992). Quant al teatre, va elaborar una obra basada en motius clàssics: Fàlaris, Orfeu (1962), Ulisses, Fedra (1969), Tirèsies (1958), El retorn d’Ulisses (1960), Electra (1963) i Medea (1971) -aplegades en un sol volum titulat Teatre de la llibertat (1993)–. I també Adoració dels tres Reis d’Orient (1966), l’Entremès d’En Llorenç Malcasadís i Na Sussaina des Fil (1967), La fira de les banyes (1980), El ball de les baldufes (1981) i La importància de tenir un siurell o Tres entremesos amb el mateix sofà, entre d’altres.