Ricard Salvat

Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 1934 – Barcelona, 2009) va ser escriptor, director teatral i catedràtic universitari d’Arts Escèniques. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, de ben jove va començar a interessar-se pel teatre. És considerat una figura clau en la renovació de les arts escèniques a Catalunya i va dirigir prop de dues-centes obres entre les quals l’autor destacava Primera història d’Esther i Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, i La tragèdia de l’home, d’Imre Madách. Salvat també va dur a escena, entre molts d’altres, dramaturgs com Eurípides, Shakespeare, Goethe, Wagner, Brecht, Sartre, Valle-Inclán, García Lorca, Alberti, Buero Vallejo, Guimerà, Víctor Català i Rodoreda. Com a escriptor, el 1959, amb Animals destructors de lleis, va guanyar el Premi Joanot Martorell amb un jurat format per Carles Soldevila, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Tasis i Maria Aurèlia Capmany. El 1960 va fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i, el 1975, l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat. Va ser director del Festival Internacional de Teatre de Sitges (1977-1986), del Festival Internacional de Teatre de Tortosa EntreCultures (2004-2006) i des de 1993 fins a la seva mort va ser president de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET). Entre altres distincions, Ricard Salvat va rebre la Creu de Sant Jordi (1996), el Premi Nacional de Teatre (1999), la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona (2003) i els Premis Butaca (2008) i Arlequí (2009).