Els castellans
Preu paper: 13 €
Comprar en paper

Jordi Puntí

Jordi Puntí (Manlleu, 1967) es va donar a conèixer el 1998 amb un llibre de contes, Pell d’armadillo, pel qual se li va concedir el... Continuar llegint

Els castellans

L'Avenç

Teníem deu, onze, dotze anys. Aquella edat en què la ficció i la realitat es confonen (perquè la infantesa és una ficció). Quan ens barallàvem, o simplement ens intimidàvem els uns als altres, tots, castellans i catalans, vivíem en una ficció que ens semblava molt real. Una idea ens bullia al subconscient: ‘Ho fem perquè no ho hagin de fer els nostres pares; ells hi estarien d’acord, per això no ens renyaran’. I és veritat, no era cap disbarat pensar-ho així: no ens renyaven gaire. Ara tinc ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots. Sense manies ni compassions, sense provar de justificar res. Avui dia, a la vila industrial, tots els carrers són asfaltats i plens de cotxes. Has de sortir molt enfora si vols trobar descampats per jugar. Moltes fàbriques han tancat. Avui dia, als pisos on s’estaven els castellans hi viuen altres persones. A cada balcó hi ha una parabòlica, i molta roba estesa. Està previst que algun dia els tirin a terra. Ara la gent diu: ‘els moros’, ‘els negres’, ‘els xinos’. Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present.

Què en diuen

Una raríssima professionalitat d'escriptor que s'hi mira, que es documenta, sospesa i valora cada paraula, cada objecte i cada gest, cada referència i cada miratge de cada època i de cada lloc.