Els nois de zinc

Els nois de zinc

Marta Rebón

Raig Verd Editorial

De la guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2015.

Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estan enriquides amb notes a peu de página—gairebé un centenar a Temps de segona mà. La fi de l’home roig—, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l’obra de l’autora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, amb Pregària de Txernòbil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traducció al català del discurs d’acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015 d’Aleksiévitx.

Publicat el 1991, aquest llibre tingué l’impacte d’una bomba. Aleksiévitx fou denunciada per difamació i «embrutar l’honor dels soldats», vistos fins aleshores com a herois enviats a salvar el poble afgà, desemmascarats al llibre com a assassins, torturadors i violadors. El títol prové dels milers de soldats que moriren durant la incursió russa a Afganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc. Aleksiévitx entreteixeix més d’un centenar d’històries explicades per oficials de l’exèrcit, homes enllistats, esposes, mares i vídues en un collage enginyós i intricat. Les històries que parlen de gent mutilada per mines, soldats assassins drogats, una mare acaronant desesperadament un taüt tan petit que no creu possible que contingui el seu alt fill, donen a Alexiévitx l’oportunitat de preguntar: “Qui som? Com hem pogut i se’ns ha pogut fer això? Per què ens ho vam creure tot?”. Aquest llibre no és només sobre guerra i polítiques criminals, sinó també sobre el xoc entre dues civilitzacions enterament antitètiques i sobre la pura estupidesa i vanitat de la idea de poder aconseguir —sigui quina sigui la superioritat en tecnologia d’armament— una victòria definitiva sobre un oponent demonitzat.

Què en diuen

El que Aleksiévitx fa és donar veu als que no en tenen exposant no només històries que d’altra manera no sentiríem, sinó també individus. Llegida a través d’aquest filtre, la seva obra esdevé essencialment democràtica, amb la seva insistència que parlant per nosaltres mateixos, parlem per la resta.