La gran caiguda
  • ISBN: 978-84-15539-77-3
  • 160 pàgines
  • Publicat: octubre 2014
  • Dimensions: 14x21 cm
  • Format: Rústica amb solapes
  • Col·lecció: Raigs Globulars
  • Gènere: Narrativa
Preu paper: 18 €
Comprar en paper

Preu ebook: 8.95 €
Comprar ebook

Peter Handke

Peter Handke, Griffen, Àustria, 1942. Poeta, dramaturg, novel·lista, assagista, guionista i director de cinema austríac. Conegut per distanciar-se de les convencions literàries establertes i per... Continuar llegint

La gran caiguda

Marta Pera Cucurell

Raig Verd Editorial

Peter Handke ha guanyat nombrosos premis, l’últim al millor dramaturg alemany:

1973: Georg Büchner Prize
2002: America Award
2008: Großer Literaturpreis der Bayerischen Akademie der Schönen Künste
2009: Franz Kafka Prize
2012: Mülheimer Dramatikerpreis
2014: International Ibsen Award
2014: Dramatikerpreis 2014

La Gran Caiguda és la narració d’un actor ja retirat que s’endinsa a l’arquitectura de les seves arrels més profundes al llarg de tota una jornada. El protagonista ressegueix una sèrie de personatges interiors plasmats en una metròpoli. A través del seu viatge ens mostra una realitat, la seva, peregrinant cap al fons d’ell mateix i enfrontant-se al seu jo més ítnim; aquest “jo” dels obstacles i dels reptes en les relacions pròpies i intersubjectives. Un paisatge de figures estranyes, ple de sensacions, emocions, pors i descobriments.

La solitud i el descens, descrits en tercera persona, acompanyaran a l’actor buscant la relació personal amb allò que succeeix al seu voltant. Des de la perifèria fins al centre de la ciutat, el camí que ell segueix és el de la seva pròpia història.

Què en diuen

«T’aconsello llegir aquest llibre, prendre una canya, posar una ploma ontològica al teu barret com l’heroi de La gran caiguda i seguir-lo. És per al teu propi bé, lector, no te’n penediràs. Es tracta d’una narració directa, amb frases clares i elegants. El llibre és una reminiscència dels començaments de Handke i és impressionant. La literatura alemanya no és concebible sense Peter Handke.»

«Tot això està teixit amb un llenguatge que, com en un conte de fades, reuneix els més diversos elements en una sola sensació. Realment no es pot dir si és una sensació de por contínua o d’una afinitat incondicional a aquest món.»

«Des dels afores de la ciutat fins al centre, el narrador va vagant tan lentament que tot es converteix en un paisatge que sembla tret d’un quadre de Brueghel: un panorama ple de figures marcadament delineades i increïblement estranyes. Quin gran èxit artístic!