La pregària de Txernòbil
Preu paper: 21.9 €
Comprar en paper

La pregària de Txernòbil

Crònica del futur

Marta Rebón

Raig Verd Editorial

De la guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2015

Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estan enriquides amb notes a peu de página—gairebé un centenar a Temps de segona mà. La fi de l’home roig—, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l’obra de l’autora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, amb Pregària de Txernòbil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traducció al català del discurs d’acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015 d’Aleksiévitx.

Les veus dels afectats fan sentir una proximitat esgarrifosa a l’abast total del desastre de Txernòbil. La veu de l’esposa d’un bomber a qui se li va impedir visitar-lo perquè era una perillós objecte radioactiu. La veu confosa d’una grangera anciana que no comprèn per què ha d’abandonar el seu poble: «Per què marxar? Aquí s’hi està bé. Tot creix, tot floreix». El cor de veus dels soldats a qui els ha costat anys entendre per què les noies no els volen fer l’amor. El començament i el final del llibre estan marcats pels monòlegs d’unes «veus humanes solitàries», les veus de dues dones que van tenir cura dels seus marits fins que aquests moriren d’enverinament per radiació, veient els cossos d’ells trencar-se literalment.

Aleksiévitx emfatitza —amb raó— que aquest no és pas un llibre sobre Txernòbil, sinó sobre les conseqüències de Txernòbil, sobre gent que viu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells que visqueren Txernòbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest món hostil «tot sembla completament normal, el mal s’amaga rere una nova màscara, hom no pot veure’l, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te — l’aigua, el sòl, una poma, la pluja. El nostre diccionari està desfasat. No hi ha encara paraules ni sentiments per descriure’l».

La lectura d’aquest llibre ens permetrà conèixer una realitat que se’ns ha amagat, què va passar a Txernòbil i amb la seva natura, vida i gent? Quina és la seva història?

 

Què en diuen

La tècnica d'Aleksiévitx és una poderosa barreja d’eloqüència i silenci que descriuen incompetència, heroisme i tristor: a partir dels monòlegs dels seus entrevistats crea una història que el lector --tan se val com de lluny li quedin els esdeveniments-- pot tocar.

En els seus llibres és capaç de rescatar el que va quedar sota les runes de la història per escriure-hi una crònica del futur.

Aquesta col·lecció de narracions sobre el pitjor accident industrial del món es llegeix com un conte de fades apocalíptitc [...] Els monòlegs [...] són exquisits en la seva agonia planera. I per això són bellament dolorosos de llegir.

Terribles i grotesques, les històries es consoliden pàgina rere pàgina com els radionúclids instal·lats en els cossos dels supervivents.