L’art capturat
  • ISBN: 978-84-943385-1-9
  • 390 pàgines
  • Publicat: agost 2015
  • Dimensions: 24x29 cm
  • Format: Tapa dura
  • Col·lecció: El Gall Editor
  • Gènere: Assaig
Preu paper: 45 €
Comprar en paper

Tomàs Vibot

Tomàs Vibot Railakari (1973). Filòleg, escriptor, investigador i promotor cultural. És autor, entre molts altres, dels llibres Sa Mola de Planícia, el vessant nord-oest; Son... Continuar llegint

L’art capturat

Arxiu Històric Monumental de l'arquitecte Josep Ferragut i Pou

El Gall Editor

Josep Ferragut fou, a més d’un magnífic arquitecte, un defensor del coneixement i la protecció del patrimoni històric. En aquest sentit són clares les paraules que recollí Francesc de P. Barceló i Fortuny el 1968 en una entrevista per a la revista Lluc: “No s’hauria s’hauria d’haver permès. Ni tampoc allò que feren amb el ‘Gran Hotel’ que, a part del seu valor documental, era un edifici noble. Tots els estils, fins i tot els que ara ens semblen més enfora de nosaltres, han d’esser protegits, com ho són per exemple, el gòtic i el renaixement. ¿Vostè recorda el xalet de Ca n’Aguiló, a Porto Pi, fet d’en Bennàsser? Idò pot estar seguir que era un dels millors xalets que ha tengut Mallorca. No haurien d’haver deixat que el tomassin. Dins cada època, dins cada gust, hi ha bo i dolent. Allò que hem de fer és aprendre a destriar-ho”.

Dins aquesta reflexió hi ha l’origen de l’Arxiu Històric Monumental. Durant els anys que Ferragut actuà professionalment, això és, en el preàmbul i durant el boom turístic i el desarrollismo posterior, el patrimoni històric no era degudament valorat (quants cops apareix l’adjectiu “derribado” a la Palma de antaño de Rafael Ysasi!), tot i els esforços fets ja des de finals del segle xix per part d’intel·lectuals, historiadors i arquitectes, o d’entitats com ara la Societat Arqueològica Lul·liana. Els interessos espuris colcaven sobre els conservacionistes i, per tant, aquest arxiu tenia la intenció de posar en valor el bé o, si no s’arribava a temps per protegir-lo, que la lent de la càmera almanco n’hagués captat l’ànima.