Menorca
  • ISBN: 978-84-16416-17-2
  • 263 pàgines
  • Publicat: juny 2017
  • Dimensions: 22 x 28 cm
  • Format: Paper
  • Col·lecció: El Gall Editor
  • Col·lecció: Ramon Llull
  • Gènere: Assaig
Preu paper: 60 €

Tomàs Vibot

Tomàs Vibot Railakari (1973). Filòleg, escriptor, investigador i promotor cultural. És autor, entre molts altres, dels llibres Sa Mola de Planícia, el vessant nord-oest; Son... Continuar llegint

Menorca

Per la passa i la mirada

El Gall Editor

Índex d’excursions: Pels camins de Sant Joan. Els vergers de frontera; De s’Algar a cala Sant Esteve. El litoral dels anglesos; Pels camins de Biniarroca, Biniparrell i Torret. Les environs de le Bien-Aimé; De punta Prima a cala Alcalfar. Les dues torres; Camins de Llucmaçanes. Les saions de Dionís; Algendar, Torrelló i Mussuptà. Les terres boreals de Sant Climent; De cala en Porter al camí dels Horts. Pels reguius de n’Esquella; De sa Forana a cales Coves. La necròpoli marina; Alaior i el barranc d’en Rellotge. La catedral invertida; Cap de ses Penyes. La testa del tità; De Ferreries al barranc d’Algendar. La via reial al verger del Moixerif; L’ermita de Ferreries. La talaia immaculada; El pas d’en Revull. El cau del bandejat; Tot voltant Macarella. Els estreps del Paradís; La cova des Coloms. La llar de Calipso; De cala Mitjana a cala Trebalúger. L’Edèn; Per la marina d’Artrutx. La riba opalina; La punta Nati. La mar lítica; De cala Morell a Algaiarens. Les vorals sonores; Pels camins de Sant Patrici, Ruma i Binimel·là. De colls, llocs i arenes; El castell de Santa Àgueda. L’alcàsser de la màrtir; Torre de Sanitja. El recer de Roma; De Fornells a Tirant. La marina de les dues cares; De la Concepció a Cala Pudent. Entre sals, pinedes i camins blaus; Des Grau a cala sa Torreta. Estanys i pous de vida; Sant Llorenç de Binixems. Favàritx endins; Sa Punta Galera. L’elm d’orient.

En la nostra proposta oferim vint-i-set rutes per tots els àmbits de l’illa. S’ha de dir que algunes aprofiten –com no pot ser d’altra manera– l’existència del Camí de Cavalls, una de les grans fites assolides gràcies a un esforç de tots els menorquins. En primer lloc donam les claus per gaudir d’una part del seu litoral. La mar és el marc, la vasa sense la qual Menorca no podria definir-se tal com és. Cal ben poc per assabentar-se que l’illa manté un intens diàleg amb la Mediterrània (ara violenta, ara amatent), fins al punt que a voltes hom confon on són els propis límits. En aquestes rutes, però, no sols vorejam la riba sinó que penetram també terra endins, remuntam barrancs, petjam els tiranyons que feien servir pescadors i qui sap si algun pirata amb tèrboles intencions. Per tot això, farem passa per les ribes del nord –sempre implacables–, per les occidentals –límits de les terres més ermes i encisadores– i també per les orientals, marcades per les zones humides plenes d’esperances. Així mateix, els litorals meridionals combinen les platges allargassades i tranquil·les amb les desembocadures dels canons càrstics, produint-se una màgica combinació difícilment repetible.