30 històries personals, 30 històries universals
De vida només n’hi ha una, però es poden viure moltes vides a través de la literatura. La lectura ens permet experimentar i entendre vivències i opinions alienes. Les històries personals ens obliguen a mirar el món a través d’uns altres ulls i a reflexionar des d’una veu interior nova. Des de Llegir en Català proposem un seguit d’històries en primera persona per tots aquells que vulguin explorar nous punts de vista. Trobareu aquests llibres també al web de Bookshop.
D’una banda, es poden visitar històries autobiogràfiques com la d’Annie Ernaux, que narra sis dècades de la seva vida a Els anys, o Inquiets de Linn Ullman una combinació entre memòries i ficció. A La meva lluita, Karl Ove Knausgård construeix una història sobre la lluita diària universal, partint de la mort prematura del seu pare i explorant les seves frustracions i relacions familiars.
Si, d’una altra banda, et mou la necessitat d’entendre l’ésser humà, com viu, estima, oblida i envelleix, val la pena revisitar el clàssic de Marcel Proust A la recerca del temps perdut. Amb La sarbatana Isabel-Clara Simó ens apropa a les relacions humanes i de parella, vistes des de les dues perspectives de la parella i intercalant-ne les veus. I Jordi Miralles construeix tres relats que s’endinsen en la intimitat i els desitjos de tres individus comuns a Marginàlia.
Eroica de Cristina Masanés neix com un diari personal de confinament, on l’escriptura es converteix en un far. També amb l’escriptura com a eina i motor de construcció d’una identitat, Joan-Lluís Lluís presenta una història d’autoconeixement i reafirmació personals a Els invisibles. En aquest cas, però, des d’un punt de partida diferent: la Catalunya Nord i el català com a llengua literària.
Seguim endinsant-nos en el coneixement de l’ésser humà. És ben sabut que el món és ple d’enamorats d’ells mateixos, complets egoistes que un dia s’adonen que no poden viure aliens al món que els envolta. La caiguda d’Albert Camus n’és un clar exemple. Seguint aquesta mateixa línia, el Helmer es planteja la seva pròpia existència i decideix prendre les regnes de la seva vida a A dalt tot està tranquil de Gerbrand Bakker, amb constants viatges entre present i passat.
I és que de vegades convé fer una mirada al passat, i es pot fer de diferents maneres. Joan Carles Ventura ens transporta als anys vuitanta i la famosa Ruta del Bakalao amb Em diuen Fletxa, la història d’un detectiu no massa convencional. Però també es pot fer des d’una perspectiva històrica com fa Stefan Zweig a El món d’ahir o com fa Josep Manuel Vidal-Illanes a Hereus de la penombra, situant-nos als Estats Units dels anys 1950 a 1970.
Per aquells a qui els interessa la història d’Espanya, Quan érem refugiats és un testimoni punyent de l’exili forçat que molts espanyols van emprendre en acabar la Guerra Civil espanyola. Dins d’aquesta temàtica, Joan i Jacint Reventós, expliquen la seva pròpia història, la de dos cosins que van créixer plegats i van ser separats per la guerra quan els seus pares van escollir bàndols diferents a Dos infants i la guerra. No oblidem, tampoc, les històries de castigats per la guerra i la misèria a d’altres parts del món. Stéphanie Coste dibuixa una crònica del patiment de les famílies destruïdes per la dictadura a Eritrea, entre d’altres, a El passador.
Dins del marc històric, oferim algunes alternatives que deixen de banda la immediatesa geogràfica. D’una banda, l’escriptor britànic Alec Ash aporta el testimoni de sis joves xinesos per dibuixar una imatge que ens ajudi a entendre com és ser jove a la Xina contemporània amb Senyals de llum. D’una altra banda, Karla Cornejo Villavicencio ofereix les narracions personals sobre tots aquells que no tenen documents al país on viuen a Els americans indocumentats.
Si us interessen històries amb veus femenines, Maïssa Bey fa una reflexió en primera persona sobre la situació de les dones a Algèria a Cap més veu, a la recerca de l’alliberament de la violència estructural. També en defensa de la llibertat i dels drets de les dones, Yasmine Mohammed narra l’experiència en primera persona d’una noia que ha crescut entre la polarització en un entorn islàmic fonamentalista al Canadà a La dona sense vel.
Reculant una mica més en el temps, destaquem L’infame Rosalie d’Évelyne Trouillot, un retrat íntim de la vida de les dones esclaves a les plantacions. D’una altra banda, Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem de Maryse Condé, ficciona la història de Tituba, una de les conegudes com a bruixes de Salem. I, per acabar, Jordi Fernando ofereix set relats perduts en la història de set dones que són destacables pel seu compromís social, cadascuna en el seu àmbit d’acció, a La Negreta i altres veus emmudides.
Cal visibilitzar, també, les històries sobre la lluita diària contra les malalties mentals, l’estigma o la neurodivergència. Andreu Martín construeix una ficció en primera persona que il·lustra l’estigma que pateixen les persones amb malalties mentals a Ara direu que estic boig. Linda Boström Knausgård narra la seva experiència lluitant contra la malaltia mental i l’aïllament a Filla d’octubre. Un testimoni actual sobre la importància de l’escriptura com a eina de preservació de records i reafirmació d’una identitat pròpia. També hi tenen cabuda les històries de ciència-ficció com ara L’Extern d’Ada Hoffmann, que mostra les dificultats d’una científica autista en el seu dia a dia.
Finalment, no oblidem les històries en primera persona ambientades en realitats insòlites com Zoo City de Lauren Beukes o Un dia tot això serà teu d’Adrian Tchaikovsky, protagonitzada per un individu solitari que viu el present a la fi del món. Seguint la mateixa línia, les protagonistes d’Així es perd la guerra del temps d’Amal El-Mothar i Max Gladstone, dues agents d’una guerra que s’estén fins als confins del temps i l’espai, inicien una correspondència. Per acabar, cal destacar Ring Shout, que a part de fantasia incorpora l’element històric del Ku Klux Klan.