Per Mercè Pérez (Sembra Llibres)

Descolonitzar les nostres ments passa per descolonitzar les nostres lectures, per això mateix us proposem una selecció de llibres que ens ajuden a repensar-nos i a mirar amb altres ulls el continent africà. En definitiva, qüestionar allò que donem per fet. Un continent viu amb moltes realitats i veus diferents, amb vivències diverses i amb una literatura que atrapa i ens allunya dels discursos hegemònics.

Amb veu de dona:

La confessió de la lleona, Mia Couto. Traducció de Pere Comellas. Una obra imprescindible que ens trasllada a un petit poble de Moçambic per denunciar l’opressió que pateixen les dones. Una novel·la entre el somni i la realitat, evocadora i insòlita. Escrita amb un llenguatge poderós i únic. A Periscopi.

Florescència, Kopano Matlwa. Traducció d’Elisabet Ràfols Sagués. Una història punyent i íntima que ens parla dels anhels per sobreviure en una societat injusta i masclista. Una novel·la de supervivència que captura la confussió dels joves nascuts després de l’apartheid a Sud-àfrica. A Sembra Llibres.

Dones d’Alger en les seves estances, Assia Djebar. Assia Djebar  fa una mirada profunda a la societat algeriana després del colonialisme a través de les seves dones. Una història que trenca tabús i que s’endinsa, amb un llenguatge especial fruit de la tradició oral, en la memòria dels cossos.  A Pagès Editors.

Sobre el perill dels tòpics, Chimamanda Ngozi Adichie. Amb aquest petit assaig l’autora, una de les veus més potents en els moviments feministes actuals,  ens fa un repàs sobre com construïm els tòpics i els perills que comporten. I ens interpel·la a lluitar contra la visió única que fem de la història dels pobles perquè hi ha moltes perspectives que hem de tenir en compte. A Fanbooks.

Amb veu de supervivents:

La perla negra, Amadou Bocar Sam Daff. Una visió deslliurada de tòpics mal entesos, o més aviat interessats, al voltant de les persones migrants. La lluita per la supervivència en un entorn hostil, les pors i les esperances, els somnis i els desenganys transiten per una novel·la plena de vida, que des d’ara mateix ens farà mirar amb una altra perspectiva una bona part dels nostres conciutadans. A Saldonar.

Teoria general de l’oblit, Jose Eduardo Agualusa. Traducció: Pere Comellas Casanova. La vigília de la independència d’Angola, la Ludo, una noia portuguesa atemorida per l’agitació del carrer, construeix un mur de totxanes que l’aïlla del mon exterior durant vint-i-vuit anys. Sobreviu cultivant verdures i caçant coloms amb l’única companyia del Fantasma, un pastor alemany albí, i escriu la seva historia a les parets amb trossos de carbó. A Periscopi.

Nens de la revolució, Dinaw Mengestu. Traducció: Albert Nolla. Escrita amb gran subtilitat i un ritme suau i hipnòtic, Nens de la revolució és una novel·la extraordinària sobre el sentiment de viure desplaçat, sobre l’amistat entre persones molt diferents, sobre la recerca d’una identitat pròpia. A Angle Editorial

Amb veu de lluita:

Descolonitzar la ment, Ngũgĩ wa Thiong’o. Traducció: Blanca Busquets. El llibre, en forma d’assaig i amb una veu íntima, desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l’imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d’una perspectiva cultural. Thiong’o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble. A Raig Verd.

Cartes des de la presó, Nelson Mandela.  Traducció: Ricard Vela Pàmies i Carles Miró Jordana. Nelson Mandela és una de les figures més importants del segle passat, les seues cartes aporten una visió excepcional sobre com Mandela, tot i viure aïllat, va saber mantenir els seus lligams familiars, les seves profundes conviccions i el seu compromís amb la lluita contra l’apartheid. Per l’heroisme i la força moral amb què afronta un càstig tan inhumà, aquestes cartes situen Mandela com una de les figures més inspiradores del segle XX. A Angle Editorial.

Amb veu de tradició:

La revolució vertical, Ngũgĩ wa Thiong’o. Il·lustracions: Agustín Comotto. Traducció: Josefina Caball. Un homenatge a la tradició de la literatura oral i d’aquell màgic moment compartit que suposa llegir als altres. El conte narra la formació del cos humà com una discussió entre les seves parts. Braços i cames voldran demostrar que són els més importants en una competició que tindrà com a testimonis tots els animals. Els animals els prendran per bojos, i les altres parts del cos voldran dir-hi la seva. A Raig Verd.