Manuel Baixauli (Sueca, 1963) estudia pintura a la Facultat de Belles Arts de València. Guanya un bon nombre de premis i es fa un nom, però a mesura que madura l’estil s’allunya de modes, galeries i concursos i emprèn un camí personal caracteritzat per l’obsessió de refer constantment les obres, que sovint tarden lustres i fins i tot dècades a ser enllestides. Als trenta anys d’edat comença a escriure. Espiral (Columna, 1998), primer llibre que publica, és un recull de contes brevíssims on plasma les obsessions –la fugacitat de tot, la mort, l’oblit–, que ja eren presents a la seua pintura i que es reflectiran, també, en les obres posteriors. El segueixen les novel·les Verso (Bromera, 2001) i L’home manuscrit (Proa / Moll, 2007). Aquesta última rep una acollida inusual per part de la crítica, amb sis premis, i esdevé, tot i la seua complexitat, un èxit de vendes. El 2010 enllesteix una nova edició d’Espiral (Proa), reescrita i depurada a fons, i el 2014 publica La cinquena planta (Proa), novel·la que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Joan Crexells de narrativa.
