Josep Termes

Josep Termes i Ardèvol (Barcelona, 1936-2011) va estudiar Lletres (1957-62) a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en història contemporània, al mateix temps que ingressava en el PSUC, partit que va abandonar el 1974 per les discrepàncies que mantenia dins el comitè d’intel·lectuals. Va mostrar-se, d’aleshores ençà, fortament crític amb el dogmatisme marxista. A recer de l’obra de Casimir Martí, Orígenes del anarquismo en Barcelona, va començar a estudiar el moviment obrer, particularment l’anarquista, a la Catalunya i l’Espanya dels segles XIX-XX. Aquesta dedicació, iniciada a la tesina (1965) i continuada a la tesi ( Anarquismo y sindicalismo en España. La Primera Internacional, 1864-1884,  1972), la culminà el 2011 amb la publicació, el mateix any del seu traspàs a L’Avenç: Història del moviment anarquista a Espanya, 1870-1980 (edició en castellà a RBA).

Cofundador de la revista Recerques (1970), Termes va estar vinculat des de la seva aparició a L’Avenç (1977). La seva obra s’ha caracteritzat per la voluntat de revisar algunes de les interpretacions sobre la història contemporània de Catalunya, i en particular sobre el caràcter burgès del catalanisme, a partir sobretot d’una ponència que va presentar el 1974 al Col·loqui d’Historiadors sobre “El nacionalisme català. Problemes d’interpretació”, llavor dels seus estudis sobre el catalanisme popular, al qual va retornar en llibres com Les arrels populars del catalanisme (1999) i altres.