Lluís Solà i Sala (Vic, 1940) és poeta i dramaturg. És un dels impulsors de la revista de poesia Reduccions (1977), que ha arribat recentment al número 100, i de la qual és l’actual director i on ha exercit la crítica. Ha estat també director i fundador del Centre Dramàtic d’Osona, més tard adscrit a l’Institut del Teatre. La seva poesia parteix del món de les coses i de la naturalesa per reflexionar sobre els temes universals de l’amor, la mort o la bellesa. Ara fa deu anys, va aplegar la seva obra poètica en dos volums: De veu en veu (2001), que va ser guardonat amb el premi Quima Jaume i amb el premi de la Crítica, i L’arbre constant (2003), on alternava el vers i la prosa poètica. Posteriorment ha publicat Entre bellesa i dolor i Al llindar de l’ara (2010).  El 2013 va publicar a L’Avenç La paraula i el món. Assaigs sobre poesia.