‘L’Avenç’ fa quaranta anys
La revista de cultura L’Avenç està d’aniversari. Fa quaranta anys que el primer número va arribar als quioscos i ho celebra amb els lectors amb un número extraordinari, el 441. A més, el 14 de desembre va voler compartir amb els col·laboradors les complicitats que han anat acumulant tots plegats, en una trobada a la Fàbrica Lehmann.
A Llegir en Català, ens afegim al brindis reproduint aquí la intervenció que hi va fer Laura Huerga, editora de Raig Verd:
L’Avenç fa quaranta anys. Deu anys fent llibres, quaranta de revista. Aviat en farà cinc que conec la gent de L’Avenç. Cinc anys és tan poc temps en relació amb la seva història que avui gairebé em sento ridícula sortint a parlar aquí. De fet, jo encara no havia nascut quan va néixer la revista.
Però crec que entenc per què m’hi han convidat.
L’Avenç és història i literatura. És pensar el passat i mirar el present, però és sobretot buscar un futur.
Estem construint junts un espai, en la literatura catalana, diferent i divers. No només pels llibres que publiquem, sinó perquè a Llegir en Català, i també fora de l’associació d’editorials independents, hem establert una manera de treballar, d’entendre el nostre món i de relacionar-nos entre nosaltres.
Us deveu preguntar què vull dir amb això d’aquesta manera de treballar i de relacionar-nos.
En les persones de L’Avenç he descobert formes sinceres de generositat, de solidaritat i de confiança. De compartir l’experiència, les eines, el rigor, el coneixement i les habilitats que cadascú té desinteressadament. De donar sense pensar a rebre. De construir entre tots sense preocupar-se de qui hi posa més, de qui estira de tots. Perquè sense totes les parts no seria possible res, però sense una seria impossible.
Deveu pensar que això té poc a veure amb la història i la literatura. Però la cultura es construeix sobre valors i sobre fets. La cultura es construeix sobre la nostra relació amb els altres més enllà de les paraules. Què fem i com ho fem.
L’Avenç va néixer en un temps que exigia continguts intel·lectuals i de pensament en català que ens expliquessin què estava passant, què havia passat, per poder mirar cap al futur. Els seguim necessitant per saber què passa, i per què. Però sobretot necessitem L’Avenç perquè ningú ho fa com ho fan ells.
Per tot això, gràcies.