Literatura amb tots els accents

Per Borja Català

La diversitat geogràfica de la llengua catalana es manifesta en l’àmbit literari mitjançant l’obra d’autores i autors que han deixat en el seus llibres testimoni d’una riquesa de mots i expressions pràcticament inabastable. De nord a sud dels Països Catalans es dibuixa una geografia literària que ens parla d’una llengua viva i activa. Malgrat les dificultats, escriptores i escriptors en català treballen cada dia per fer la seua aportació a la defensa de la diversitat lingüística i cultural en un món que tendeix a l’homogeneïtzació. Aquesta llista de títols és només una mostra del nostre mapa literari.

 

Catalunya Nord

El fill del coronel, de Joan-Daniel Bezsonoff. Aquesta novel·la posa fi a les memòries de joventut de l’escriptor de Perpinyà, iniciades amb Una educació francesa i continuades amb Les meues universitats. El darrer lliurament és el relat del servei militar que l’autor va complir entre els Alps i París. Tota la trilogia està publicada per L’Avenç.

També de Perpinyà és Joan-Lluís Lluís, traductor de Notícies de tres ratlles, de Félix Fénéon (L’Avenç), una recopilació de notícies breus que esdevenen un exercici estètic i polític. Joan-Lluís Lluís és autor de la novel·la Jo soc aquell que va matar Franco (Proa), premi Sant Jordi 2017.

 

L’Empordà

En aquestes comarques ubica Salvador Casas Un cadàver inquiet, la seua darrera novel·la (Alrevés/Crims.cat), on un cas que semblava senzill i rutinari es transforma en una carrera plena de persecucions i mentides, amb la companyia del cos d’un mort del qual resultarà molt difícil desfer-se’n.

La Maria-Àngels Anglada va fixar la seua residència a Figueres. Allà va escriure Les Closes, obra que reconstrueix  a través de diversos documents un assassinat que va tenir pels vols de 1868 en la finca empordanesa que dona nom al llibre.

 

El Gironès

Les generacions espontànies, de Mar Bosch Oliveras (Edicions del Periscopi). Crònica d’una generació precària i flexible, protagonitzada per una jove supervivent. En aquest text, el qual entrellaça realitat i imaginari, es reivindica l’herència de Pere Calders.

 

Ponent

Islàndia, somnis de riolita, de Jordi Morell (Raig Verd Editorial). L’autor d’Ivars d’Urgell novel·la un viatge que ressegueix la costa islandesa i que uneix diversos personatges que s’aturen per a pensar sobre les seues vides i plantejar-se si encara estan a temps de canviar-la.

 

Barcelona

El barri de la Plata, de Julià Guillamon (L’Avenç). Llibre autobiogràfic ambientat en aquesta illa enmig de fàbriques i tallers ubicada entre la Rambla del Poblenou, el cementiri i les vies del tren. Un barri format pels valencians emigrats a Barcelona que esdevé l’epicentre duna novel·la sobre el perdó.

L’Harem del Tibidabo, d’Andreu Martín. Novel·la ambientada en un prostíbul de luxe de l’avinguda del Tibidabo. L’assassinat de la mare del regent del club serà l’inici d’un camí per esclarir els fets on apareixeren traficants de dones, sectes satàniques, rituals de vudú, clubs sadomasoquistes…

 

El Penedès

Paraules per a Gaeta, de Cesk Freixas (Tigre de Paper Edicions). Primer llibre del cantautor penedesenc, un aplec de 150 relats breus ubicats en un poble mediterrani explicat en el dia a dia per la seua gent.

 

Terres de l’Ebre-la Sénia

No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals (Sembra Llibres). Una selecció dels articles que l’autora va publicar en Vilaweb en els quals parla de la precarietat i la vulnerabilitat que viuen aquelles persones que van créixer en l’època de la bombolla immobiliària.

Res no és personal, de Joan-Elies Adell (Edicions Saldonar). Poema escrit en octosíl·labs en què l’autor de Vinaròs mira al passat i viatja per la infantesa i l’adolescència, així com pel despertar del desig i l’amor, des de la consciència de la seua condició mortal.

 

València

La pornografia de les petites coses, de Joanjo Garcia (Sembra Llibres). Novel·la a cavall entre València i Barcelona que parla del compromís polític i del pas a la maduresa.

Black Friday, d’Antoni Rubio (Sembra Llibres). Llibre de relats, amb molta influència del periodisme, en què l’autor posa el focus en alguns dels aspectes més foscos de les nostres societats: consumisme, xenofòbia, violència policial, prostitució, addiccions…

 

La Ribera

Ningú no ens espera, de Manuel Baixauli (Edicions del Periscopi). Recull d’articles de l’escriptor suecà, en què parla de l’art i l’escriptura. Al llarg d’aquests textos, que vénen acompanyats de «petits artefactes dibuixats» hi apareixen els noms de Dostoievski, Melville, Dreyer, Stravinski, Josep Pla o Joan Fuster.

Caça major, de Juli Alandes (Alrevés/Crims.cat). Ambientada al Parc Natural dels Ports, però creada en la ment d’un escriptor de Castelló de la Ribera, aquesta novel·la negra s’endinsa en el món de la cacera, l’oposició a la seua regulació i les picabaralles entre cossos policials de diferents administracions.

 

L’Alguer

Totes les poesies i un llibre més, d’Antoni Coronzu (Edicions Saldonar). Enamorat de la poesia de Salvador Espriu, el poeta alguerés recull en aquest llibre tots els seus poemaris anterior Mosaic (Barcino, 1972) i Poesies… cançons (Edicions de l’Obra Cultural, 2008), així com l’inèdit Rigues curtes.

 

Mallorca

L’imperi dels lleons, de Sebastià Bennasar (Alrevés/Crims.cat). L’autor mallorquí s’inspira en l’activitat criminal de les màfies franceses que han allargat els seus tentacles fins a la costa catalana.

 

Menorca

La menorquina establerta al País Valencià Esperança Camps és coautora de Vertigen (Sembra Llibres) junt a Empar Marco. Aquest títol novel·la, amb una barreja de realitat i ficció, l’estrepitós tancament de Radiotelevisió Valenciana

 

I per acabar… el mapa complet

Vols dir que som això?, de diversos autors (Llegir en Català). 25  relats escrits per una selecció d’autores i autors del Països Catalans que reflexionen amb humor i enginy sobre què som a partir de diferents objectes, plats típics, animals… Del cargol poma a l’allioli, del Tibidabo a l’ensaïmada, d’El zoo d’en Pitus al 600…