Un clàssic de la teoria feminista que analitza com la història de la literatura ha tractat d’ometre el paper de les dones en les lletres universals.
No ho va escriure ella [Però si és evident que no ho va fer…]
Ho va escriure ella, però no hauria d’haver-ho fet [És polític, sexual, masculí, feminista]
Ho va escriure ella, però fixa’t sobre quines coses va escriure [El dormitori, la cuina, la seva família. Altres dones!]
Ho va escriure ella, però només en va escriure un [Jane Eyre. Pobreta, va ser la seva única…]
Ho va escriure ella, però no és una artista de veritat i no es tracta d’art autèntic [És un thriller, una novel·la romàntica, un llibre infantil. És ciència ficció!]
Ho va escriure ella, però algú la va ajudar [Robert Browning, Branwell Brontë. El seu mateix «costat masculí»]
Ho va escriure ella, però és una anomalia [Woolf. Amb l’ajuda de Leonard]
Ho va escriure ella, però…
Un clàssic de la teoria feminista per primera vegada en català. El llibre no ha deixat de reeditar-se i traduir-se des que es va publicar el 1983 i les tesis que defensa continuen tan vigents ara com fa quaranta anys.
- ISBN: 978-84-19206-93-0
- 224 pàgines
- Publicat: setembre 2022
- Dimensions: 13 x 21 cm
- Format: Rústica amb solapes
- Col·lecció: Ciclogènesi
- Col·lecció: Raig Verd
- Gènere: Assaig
- Preu paper: 22.95 €
Què en diuen
Russ és subversiva d’una manera emocionant. L’estudi de la literatura no hauria de ser mai més el mateix.
Joanna Russ és una escriptora brillant, perspicaç i apassionada.
Una obra peculiar, iconoclasta i idiosincràtica. Cataloga tots els problemes d’actitud i malentesos que ens permeten ignorar o, fins i tot, rebutjar la producció artística de les dones. Definint aquests patrons de manera tan breu i clara, Russ ens posa un mirall davant—un mirall que ens permet veure’ns d’una altra manera.
Extraordinari i original… la crítica literària feminista rarament explora el context social en què s’escull la literatura per la posteritat. Russ ho fa de manera persuasiva i emotiva amb la més exquisida de les teories crítiques.
És un projecte magnífic, si bé preocupant: brillant i intersticial. En un món just, seria una lectura obligatòria a tots els estudis d’humanitats. Tot i que suposo que, en un món just, d’entrada, no s’hauria hagut d’escriure.
El llibre és brillant, paga la pena llegir-lo i paga la pena compartir-lo perquè altres puguin llegir-lo.
Si tingués un dòlar per cada vegada que un paio qualsevol ha deixat un comentari a Reddit que començava per “les dones no…” seria tan rica que no estaria llegint Reddit. [...] Al seu llibre Com destruir l’escriptura de les dones, l’escriptora de ciència ficció Joanna Russ va descriure el primer bingo de la misogínia a Internet… el 1983. Va llistar les maneres més comunes mitjançant les quals l’escriptura de les dones —i, sobretot, els seus èxits i contribucions a la societat—, s’ha menyspreat i, en última instància, eliminat de les converses.
La influència de Joanna Russ—crítica literària feminista a més d’escriptora de ciència ficció i fantasia—en els seus lectors ha estat contínua des que van començar a publicar-la a finals dels anys seixanta. Durant la seva carrera va desafiar el món de la ciència ficció, el qual està dominat pels homes tant a nivell d’autors com de públic.