En un món en progressiva destrucció per l’acció de l’home, el professor Zeno Hintermeier viu la desaparició de “la seva’ glacera com una pèrdua pròpia. Decideix deixar la seva càtedra i embarcar-se com a guia en creuers turístics que viatgen a l’Antàrtida, desitjant trobar en l’últim racó natural del planeta el silenci carregat de veritat que tant anhela. Aquest és el quart any que s’embarca en el creuer però ni tan sols entre els amants de la natura troba Zeno una ànima bessona que senti la tragèdia del planeta de forma tan intensa com ell; guies, periodistes i passatgers aconsegueixen dormir sense malsons i tornaran a la seva rutina després de la travessia.
Potser serà necessària una acció més radical.
Què en diuen
«Ilija Trojanow triomfa en aquesta novel·la amb l’ús d’un llenguatge coherent, idiosincràtic i poètic en el retrat d’un apassionat científic i en la presentació d’un món, un teatre de l’absurd, caracteritzat per la ignorància i la destrucció de la naturalesa.»
«DesGlaç no és un simple fullet sinó l’artística súplica d’un poeta. Trojanow permet al seu narrador queixar-se, esperançar i desesperar, tot a través de metàfores tan belles com cíniques i sarcàstiques.»
«Un llibre de discurs magistral sobre un tema fonamental.»
«Amb el seu estil savi, prudent i artísticament sofisticat, Trojanow demostra ser un imprescindible sismògraf del nostre explosiu present.»
«DesGlaç és una novel·la de tesi, un toc d’atenció sobre l’estat del medi ambient que parla directament a la consciència de la gent, l’agita i la porta a reflexionar sobre les conseqüències del desastre climàtic global.»
«El llenguatge de Trojanow és concís però potent i poderós com un iceberg. L’autor crea noves paraules com un pintor surrealista ho fa amb una imatge que ningú ha vist abans. Un meravellós llibre que tot i la densitat del seu missatge es deixa llegir .Un plaer literari amb un fons intel·ligent i penetrant.»
«Trojanow desenvolupa una excitant i afectiva narració sobre els perills de la nostra activitat econòmica, militar i ambiental a l’Antàrtida. Capta la idea de l’amor profund i el dolor per la pèrdua de la naturalesa a un nivell humà. DesGlaç és un fictici SOS, massa real per ignorar-ho.»
«Per què hi ha tan poca discussió sobre les mesures radicals que s’han de prendre per evitar una catàstrofe natural i tanta discussió sobre terrorisme? […] La resposta és simple i alarmant: el fet és que l’ecologia no té un lobby eficaç. Si reaccionéssim l’efecte hivernacle com histèricament reaccionem al terrorisme, estaríem tots corrent cap als bots salvavides.»