Déus menuts

«Als déus no els agrada que la gent no treballi gaire. La gent que no està enfeinada tota l’estona podria començar a pensar.»

El fet que no es pugui explicar no vol dir que sigui un miracle. La religió és un negoci controvertit al Discmón. Tothom té la seva opinió i, de fet, els seus propis déus, que es manifesten en totes les formes i mides. En un entorn tan competitiu, hi ha una forta necessitat de les divinitats de fer sentir la seva presència. I, certament, no és gaire útil aparèixer en forma de tortuga, una manifestació molt per sota de l’estatus de déu al llibre de qualsevol persona. En aquests casos, cal un acòlit, i ràpid. Preferiblement, aquell que no farà massa preguntes…

Gedmà és un noi senzill i analfabet que s’enfronta a terribles problemes. Un déu li ha parlat i s’ha convertit en l’Elegit. Vol acabar amb una Església poderosa i corrupta, vol evitar una horrible Guerra Santa, vol pau i justícia.

Però, per sobre de tot, el que realment vol és que el seu déu triï algú altre!