Fosca descansa l’illa

Fosca descansa l’illa

Ferran Ràfols Gesa

Raig Verd Editorial

Aquest compendi reuneix els millors relats de les col·leccions There are Little Kigndoms i Dark Lies the Island, aquesta última guanyadora del EFG Private B.

Escriptors frustrats, petons que no arriben, bevedors empedreïts, obscurs encantaments, els monstres i dimonis i pors que poblen la ment, un sàtir malèvol, joves turmentats i famílies perfectament disfuncionals són només una mostra de tot allò que Kevin Barry ens presenta en aquesta obra. L’autor de la perversa Ciutat de Bohane (2015, Raig Verd, guanyadora del Premi Impac 2013) ens ofereix una col·lecció d’imprevisibles relats d’amor, crueltat, crim, desesperació i llum. Kevin Barry ha estat descrit com «l’escriptor més sorprenent que ha sortit d’Irlanda en els darrers anys».

Cada pàgina desborda de l’empatia, l’humor vandàlic i el llenguatge abrasador que marquen Kevin Barry com un gran artista i un contacontes singular.

Aquest compendi reuneix els millors relats de les col·leccions There are Little Kingdoms (2010) i Dark Lies the Island (2013), aquesta última guanyadora del EFG Private Bank Short Story Prize que atorga el Sunday Times, a més d’«Ox Mountain Death Song» (2012), publicat originalment a The New Yorker.

  • ISBN: 978-84-16689-74-3
  • 248 pàgines
  • Publicat: octubre 2018
  • Dimensions: 13.9 x 20 cm
  • Format: Rústica
  • Col·lecció: Raigs Globulars
  • Gènere: Narrativa
  • Preu paper: 18.00 €

Què en diuen

«Agut, groller i molt divertit.»

«Barry reuneix l’esbojarrada exasperació de dramaturgs irlandesos com Tom Murphy, Marina Carr i Edna Welsh, i la porta de manera brillant a les seves mòrbidament hilarants i horripilantment realistes narracions.»

«[Els escrits de Barry] tenen tanta intensitat que quedes immediatament absorbit per ells. [...] Als escriptors de relats breus ja se’ls solen donar bé les frases, però només els millors aconsegueixen que cada frase sigui tan funcional com atractiva.»

«Aquesta col·lecció és subtil, poètica i pertorbadora. [...] La seva consideració pels personatges petits i grans i la seva capacitat de ser graciós sense riure’s d’ells amb acudits fàcils recorda a la de George Saunders.»

«La ficció d’en Barry és salvatgement pròpia i autèntica.»

«El llenguatge és meravellós. Aquí hi ha pura poesia: girs de frase sorprenents o juxtaposicions de paraules gratificantment estranyes que poden semblar desconcertants, a primera vista, però aleshores revelen la seva bellesa.»

«És fantàstica: amb girs burletes, melancòlica, boja, carinyosa, quasi picaresca però fundamentalment real. Es llegeix com alguna cosa que podria haver escrit Graham Green en un inusual bon humor.»