Girona, 1939: porta de l’exili

Girona, 1939: porta de l’exili

Escrits del final de la Guerra Civil

L'Avenç

“Feia un fred terrible. Girona semblava una ciutat malalta que s’acabés de morir.”  Francesc Trabal

“Des del nostre colomar, aquell terrat entre núvol i núvol, es contemplava l’impressionant espectacle de la derrota” Maria del Tura Roura

Girona va viure, com tot Catalunya, en els darrers dies de gener i els primers dies de febrer de 1939, uns moments històrics d’una gran intensitat dramàtica. L’entrada a la ciutat de les tropes franquistes, el 4 de febrer, va ser la frontissa que marcaria amb una empremta profunda la vida gironina. Un cop ocupada, la persecució i la repressió implacables, executades amb contumàcia, allargaria el sacrifici i la desolació. Al voltant d’aquesta cruïlla, una munió de catalans passarien per la ciutat camí de l’exili. Aquest pas feixuc va deixar testimonis eloqüents de persones anònimes o de destacats dirigents polítics o representants de la intel·lectualitat catalana. Són textos farcits d’emoció patriòtica, de vibració emocional, expressada sota diverses formes literàries; hi traspua l’elevació dels sentiments i dels ideals i la més estricta quotidianitat marcada per la constatació de les penúries i les mancances més elementals. Per contra, la retòrica feixistitzant dels franquistes s’imposaria en els textos dels ocupants. Els mites de la Guerra del Francès que Carles Rahola havia revisat s’imposarien altre cop mitificats i mistificats. Carles Rahola moriria víctima justament d’aquestes concepcions reaccionàries i de la inanitat i iniquitat intel·lectual d’aquests arguments.

CONSULTEU el calendari de presentacions aquí

  • ISBN: 978-84-18680-03-8
  • 288 pàgines
  • Publicat: juny 2021
  • Dimensions: 15,5x23 cm
  • Format: Rústica
  • Col·lecció: Sèrie Assaig
  • Gènere: Assaig
  • Preu paper: 19.00 €

Què en diuen

Per ser conscients d’on som com a poble, dels errors que no podem tornar a repetir i, també, per posar-nos a la pell de tants milers de refugiats arreu del món, homes i dones, vells i infants, que avui continuen fugint de la guerra, la misèria i la injustícia, la lectura de Girona,1939: porta de l’exili es fa del tot imprescindible

a virtut més destacada de 'Girona, 1939: porta de l’exili' és que provoca un sentiment d’angoixa compartida (i de menyspreu i indignació, quan es llegeixen els ditirambes feixistes després de la victòria militar), però, al mateix temps, en aquesta descripció impressionista de la ruïna (també la moral), se’ns parla d’un retorn. Del retorn d’unes veus que, encara ara, ens interpel·len