Insubmissió!

Insubmissió!

Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit

Sembra Llibres

20 de febrer de 1989. 57 joves es declaren insubmisos al servei militar obligatori de manera coordinada arreu de l’Estat. Els somriures i els cops a l’espatlla tracten de dissimular la tensió i la preocupació que els tenalla. Amb raó. El seu «no» iniciaria una llarga batalla contra un dels principals exèrcits de l’otan. Una campanya de desobediència civil que acabaria sent la més massiva i reeixida de l’Europa del final del segle xx. Durant els dotze anys següents, uns 50.000 joves van desbordar, literalment, l’Estat espanyol. I malgrat que prop de 1.700 insubmisos van acabar a la presó, finalment van provocar el col·lapse del model militar de lleva obligatòria. Però, qui eren aquests joves? Com van aconseguir guanyar?

Insubmissió! Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit, l’activista i periodista Joan Canela reivindica, mitjançant els testimonis dels protagonistes, el relat d’aquella lluita que ha estat silenciada durant dècades. Un gran moviment social i contracultural que va marcar una generació i en va beneficiar totes les posteriors. Uns fets històrics que ens demostren el poder de la desobediència civil, pacífica i col·lectiva. Un llibre, en definitiva, com a homenatge a aquells joves insubmisos que van aconseguir, sense disparar ni un sol tret, una de les derrotes més humiliants de les Forces Armades i el Govern del Regne d’Espanya.

 

  • ISBN: 978-84-16698-35-6
  • 216 pàgines
  • Publicat: Octubre 2019
  • Dimensions: 14x21 cm
  • Format: Rústica amb solapes
  • Col·lecció: Sembra Llibres
  • Gènere: No ficció
  • Preu paper: 17.00 €

Què en diuen

l’obra de Joan Canela contribueix a posar en valor un moviment que a l’Estat va ser pioner en l’acció no violenta. Sense el llegat dels objectors i insubmisos de les acaballes del franquisme, que va prolongar-se fins al 2001, no s’entén ni la Crida a la Solidaritat, ni la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, ni l’1 d’Octubre, ni Open Arms, ni tantes altres lluites

Caldrà, doncs, insistir en les campanyes revolucionàries i alhora ser partisans; és a dir, prendre partit: perquè som lliures desobeïm, perquè desobeïm som lliures. En això estem