Una distopia anunciada pels horrors de l’Alemanya nazi
Burdekin es va avançar a Orwell i a Atwood en denunciar l’ideari de l’extrema dreta
«Hermann, penso destruir el vostre Imperi.» Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el món està sota el control d’Alemanya i el Japó, dues potències feixistes. En aquest nou ordre mundial, les dones viuen en barris segregats que funcionen com a granges de reproducció. L’Alfred, anglès, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pagès nazi analfabet. L’atzar farà que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una sèrie de converses clandestines que encendran l’espurna de la revolta contra el règim nazi.
Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial que podien guanyar els nazis. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood en les temàtiques que els van fer famosos. Burdekin alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme sobre les persones, l’educació i la cultura.
Què en diuen
Una visió poderosa i captivadora de les facetes interiors i exteriors de la violència masculina.
Una distopia brillant i emocionant, escrita sota pseudònim masculí i que demostra, un cop més, que Anònim era una dona.
"La nit de l’esvàstica" es pot entendre com un text que fa parella amb 1984, explorant l’altra cara de la moneda del totalitarisme amb la mateixa profunditat, presciència i humanitat. Fins i tot, en alguns aspectes, La nit de l’esvàstica representa una fita artística i intel·lectual encara més important.
Una anatomia feminista mordaç de guerra, sexisme i poder.
Una obra mestra oblidada, imprescindible com a distopia feminista.