L’altre vent

World Fantasy Award
Finalista Premi Locus

La novel·la que tanca la saga de Terramar iniciada amb ‘Un mag de Terramar’

Una mentida sosté un dels murs més pesants de Terramar, el que separa les ànimes dels morts i les dels vius. És evident que els humans i els dracs no podran seguir sostenint la foscor i el desequilibri del seu món.

En Ged, antic arximag de Terramar, envia en Vern a buscar el consell de la Tenar, la Tehanu i el rei Lebannen. A més, els dracs estan fent incursions a les Illes d’Occident, posant en perill la pau que volen pactar el rei Lebannen d’Havnor i el rei dels karguesos. L’Íria, un drac ferotge capaç de transformar-se en dona, emprendrà amb ells el viatge a l’Arbreda Immanent de Roke, el lloc més sagrat de Terramar i l’únic capaç d’acollir una batalla d’aquestes proporcions. L’heroïna, la sàvia, el mag, el rei i la dona drac només tindran una oportunitat per salvar el món.

Què en diuen

La màgia de Terramar és primordial; les lliçons de Terramar continuen sent tan potents, tan sàvies i tan necessàries com qualsevol podria somiar.

Una de les fantasies més riques que s’han escrit mai.

Le Guin entén la màgia i els dracs millor que ningú, i la seva escriptura millora amb cada nou llibre. L’altre vent és un triomf.

Estel·lar. Un retorn triomfal al món màgic de Terramar. Le Guin és una excel·lent estilista amb la capacitat de crear personatges a la vegada savis i profundament humans. Un esdeveniment important per a la literatura fantàstica.

Les seves històries poden tractar de màgia i els seus personatges participen en una fantasia èpica, però mai són més grans que la vida. Són, sens dubte, heroics, però continuen sent humans.

La saga de Terramar, iniciada el 1968 com a sèrie juvenil, ha evolucionat fins a convertir-se en una de les obres clau de Le Guin, i també de la ciència ficció moderna.

A L’altre vent, Le Guin replanteja la relació entre màgia i quelcom encara més bàsic: la vida i la mort mateixes. Això no és el que se suposa que hauria de fer una escriptora de fantasia de 70 anys, però hi ha pocs escriptors com ella.

Tots els patrons i pistes que s’han anat plantat durant trenta anys al llarg de cinc llibres, floreixen ara a L’altre vent. Aquest llibre és una imatge simbòlica d’on se situa actualment la literatura de gènere: cap força indomable de poder masculí, cap lideratge madur i autoritari i, enmig, la nostra evolució com a societat.

Tots els punts forts de Le Guin estan presents en abundància: poder narratiu, tensió controlada, una prosa receptiva i una imaginació que mai perd el contacte amb la realitat.