Mònaco, Gran Premi de Fórmula 1, maig de 1968. El Príncep de Mònaco, la jet set i la premsa mundial esperen l’arribada de Deedee, estrella del cine francès, el somni de tots els homes i també d’un jove mecànic de l’equip Lotus: Jack Preston. Però just quan l’actriu fa la seva entrada a la pista, un cotxe explota i Jack, envoltat de flames i invisible per al públic, salva la vida de la jove actriu, mentre que ell pateix terribles cremades. De tornada a casa amb la seva dona, Jack anhela un senyal de gratitud de Deedee, que a la vegada serà un reconeixement del seu acte heroic. No obstant això, Deedee sembla no saber o no pensar en el que va passar, embriagada amb el seu extraordinari nou èxit televisiu.
Terrin dibuixa una història sobre la necessitat de ser reconegut amb un estil evocador i una imaginació meravellosa. En un exercici d’alta literatura escriu una obra amb una veu original i delicada que ens fa reflexionar: Quan es converteix una persona en heroi?
Què en diuen
Una novel·la impecable… Montecarlo és una petita obra mestra.
Destresa i talent. Montecarlo és un llibre escrit de manera impecable i hàbil, dels que entretenen com abans, amb la precisió d’un rellotge suís.
Elegant i sense embuts (...) Terrin toca la seva sonata de manera calmada i equilibrada. Ja des de la primera frase, els seus dits llisquen amb certesa per les tecles del piano —el tacte és subtil, l’audiència ha d’estar atenta per escoltar-ho tot.