Obra guanyadora del Bollinger Everyman Wodehouse Prize 2014
El jurat del Premi Literari Elisi ha de llegir centenars d’obres per tal de trobar el millor llibre de l’any. Al mateix temps, una colla d’escriptors estan desesperats per captar l’atenció d’aquest jurat: la brillant escriptora i trencacors Katherine Burns, el novel·lista debutant malalt d’amor Sam Black i en Sonny, convençut que el seu magnum opus, L’elefant morat, arrasarà el món literari com una tempesta.
Ens revelarà, St Aubyn, el funcionament dels premis literaris? Com arriben, algunes obres, a ser seleccionades entre les finalistes? Quines són les motivacions per escollir la novel·la guanyadora?
No tinc paraules és una sàtira enginyosa i fabulosament entretinguda que, d’una banda, va al gra quan tracta algunes de les qüestions més profundes sobre el paper de l’art en una cultura obsessionada per la celebritat, i, de l’altra, es pregunta com podem esperar reconèixer el talent real quan tothom té interessos personals.
Irònicament, aquesta obra també va guanyar un premi literari.
Què en diuen
«Val la pena llegir tot el que escriu St Aubyn pel rancor purificador de la seva intel·ligència i la ferotge elegància de la seva prosa.»
«Material negre i brillant… Molt intel·ligent i divertida.»
«No tinc paraules és una estocada enginyosa, i sovint recriminadora, al fenomen i el funcionament dels premis literaris més importants.»
«Està escrita amb plaer, i n’hi ha de sobres per als lectors astuts.»
«Dolorosament hilarant.»
«Excepcionalment entretinguda i imaginativa. I realment bona. [...] A vegades s’ha de llegir sàtira per obtenir la veritat menys cínica i, al final, St Aubyn afina una nota de veritat i optimisme. Fer això sense resultar ensucrat o didàctic és un acompliment impressionant.»
«Una pirueta de llibre amb la fulla brillant d’una navalla ben esmolada.»
«Escrit amb un enginy inquiet. . . Un plaer.»
«L’elegància amb què l’autor britànic escriu aquesta sàtira d’una banda, i l’enginy amb què n’ha construït l’estructura de l’altra, són els dos grans pilars que sostenen el joc acrobàtic de recriminacions i estocades al món literari i a l’artifici del funcionament dels premis de renom. [...] St Aubyn sap que tard o d’hora tot acaba sabent-se, coneix bé de quin peu coixeja cada editor, cada membre del jurat i cada candidat aspirant a la glòria.»