«Ara són dos germans drets al costat d’una bota vella buida, en un celler a deu metres sota terra, envoltats de quatre àmfores noves i de memòries d’una guerra que no van viure, davant d’un vi acabat de néixer».

A Un pianista en un celler, Muriel Villanueva ens radiografia tota una època de grans canvis a través dels ulls d’una família pagesa. Amb la capacitat de remoure consciències que la caracteritza, aquesta autora guanyadora del Premi Llibreter, la Llança de Sant Jordi, el Premi Carlemany o el Premi Just Manuel Casero, ens ofereix ara una novel·la que balla entre l’actualitat i els anys de la Guerra Civil, en què molts veïns i veïnes del Penedès es refugiaven dels bombardejos tant als vells cellers com als nous refugis antiaeris que més tard esdevindrien cellers, però també en la música que els feia volar per camins inesperats. Una gran història sobre una família humil aviat ramificada entre ascensos i desfetes, senyors i masovers, aspiracions i frustracions. I amb la terra, la vinya i el vi com el lligam intangible d’unes vides marcades pels conflictes del nostre país.