Amb textos de Jordi Évole i Beatriz Garrote

El matí del 3 de juliol de 2006, la ciutat que alguns volien ben guapa per a rebre Sa Santedat el papa Benet XVI patia un sotrac descomunal. El pitjor accident de metro de la història de l’Estat espanyol deixava a València 43 persones mortes i 47 ferides de gravetat. Des d’aleshores, ningú no ha aconseguit trencar el vergonyós blindatge governamental. La versió oficial atribueix al fatalisme la tragèdia que van viure els passatgers del tren que mai no va arribar. Però les víctimes mantenen la dignitat. I l’esperança. Són conscients que encara queda soterrada la supervivent negada d’aquell sinistre: la veritat. Lluitant contra l’oblit és la crònica entre emotiva i crua de la llarga lluita per rescatar-la.

«Memòria desmemoriada, no. L’oblit no marceix. En la ment, el record preval. La lluita per la lluita mateixa només a tu et pertany. Amb tot afecte i respecte per als ferits i familiars dels morts de l’accident del metro». Així acabava la carta llegida en la primera de les concentracions que el dia tres de cada mes se celebren a València. Anys després d’aquell escrit, els familiars continuen exigint saber què va passar a l’interior del túnel de l’estació del metro de Jesús.