Articles a la premsa socialista, crítiques duríssimes als detractors de la revolució, cartes i trobades amb els màxims dirigents de la Revolució Russa i sobretot la plasmació italiana del pensament revolucionari nascut amb la revolució d’octubre.

Gramsci desenvolupa el seu concepte sobre l’hegemonia a partir dels aprenentatges de la revolució i de l’adaptació del pensament de Lenin al context occidental. Ens trobem un Gramsci que no defuig els debats, que s’enfronta, que intervé en els debats de la Internacional Comunista i que pretén, just abans de ser empresonat, conciliar les diferents faccions que sorgeixen després de la mort de Lenin al si del Partit Comunista de la Unió Soviètica.

Aquesta antologia pretén aglutinar el pensament de Gramsci al voltant d’un seguit de textos escrits entre 1917 i 1926, amb un estudi introductori de l’especialista en Gramsci, Joan Tafalla, que ens apropa al públic català el pensament del revolucionari sard. A partir d’aquests textos percebem l’evolució de l’entusiasme inicial a la maduresa de la realitat però sempre mantenint la coherència en defensa de la revolució.

«L’aparició i el desenvolupament del leninisme en l’escena internacional fou el factor decisiu de tota l’evolució de Gramsci com a pensador i home polític d’acció.»

PALMIRO TOGLIATTI

…

«Seríem revolucionaris molt deplorables i irresponsables si deixéssim passivament que es consumessin els fets consumats, justificant a priori la seva necessitat.»

ANTONIO GRAMSCI