«L’home que té, és també l’home que té por de perdre. De perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança envers els altres homes…Ben aviat acaba per identificar-se amb allò que té i no amb allò que és.»
A una petita barraca de la perifèria de Barcelona hi arriba un personatge clandestí i misteriós a conviure amb la família. Entre converses a la vora del foc trasbalsarà la vida quotidiana posant en qüestió aquells pilars que fins aleshores els semblaven inamovibles: la propietat, la llibertat i la dignitat.
Dins la barraca, els silencis, gestos i mirades despertaran la complicitat, el compromís i l’esperança allà on abans només hi havia misèria, por i resignació.
Escrita el 1959 en ple franquisme i publicada per primer cop el 1976, la novel·la, conserva avui dia tota la seva potència que ens farà pensar la vida des d’una nova perspectiva. Són realment el compromís, la llibertat i la dignitat possibles?
Què en diuen
«Pedrolo ens fa escoltar, en aquesta llarga conversa a diverses veus, el que seria l’abecé d’una posició política radicalment anticapitalista i antiestatalista.»
«El més important, però, és l’agosarament i la llibertat amb què Pedrolo tracta tot de temes que de cap de les maneres no eren habituals a la literatura catalana d’aleshores, ni a la publicada ni a la inèdita, pel que s’ha vist després.»