Després de la gran acollida d’Històries del Paradís, Xavi Sarrià ens submergeix en la València dels anys noranta, una època en què es van viure les batalles socials, culturals i polítiques que en bona part expliquen la societat d’avui. Amb aquest teló de fons, Totes les cançons parlen de tu s’endinsa en les ferides que s’obren durant la vereda iniciàtica. Una novel·la emotiva que ens atrapa en la teranyina afectiva dels seus protagonistes per parlar-nos de les vivències i les absències que ens han fet qui som.
Quan l’Ivan torna a València per enfrontar-se a les seues ombres, recorda els dies d’aquell 1992 que li van canviar la vida. Els blocs de pisos entre descampats, recreatius i alqueries abandonades. Els amics del barri marcats per les frustracions de les seues biografies. L’estètica i el llenguatge que usaven com a cuirassa. Les cançons gravades en cassets on es refugiaven. L’espiral de violència que els arrossegava cap a un oceà d’incerteses. Les famílies que patien els seus propis naufragis. El fràgil equilibri que es va trencar amb la mort inesperada.
Després de la gran acollida d’Històries del Paradís, Xavi Sarrià ens submergeix en la València dels anys noranta, una època en què es van viure les batalles socials, culturals i polítiques que en bona part expliquen la societat d’avui. Amb aquest teló de fons, Totes les cançons parlen de tu s’endinsa en les ferides que s’obren durant la vereda iniciàtica. Una novel·la emotiva que ens atrapa en la teranyina afectiva dels seus protagonistes per parlar-nos de les vivències i les absències que ens han fet qui som.
Què en diuen
“Un trama ben graduada, personatges potents i amb personalitat pròpia, i una escriptura sòlida i intensa, i, per moments, lírica. Per tot plegat, podem dir que el primer lliurament novel·lístic de Xavi Sarrià és altament positiu.”
Moments d'una calidesa i una tendresa colpidors. Per si algú tenia dubtes, Sarrià no està fent un parèntesi en la seua carrera musical amb una mica de turisme literari. Ha vingut per restar-hi
Una trama en què res és el que sembla i on els protagonistes teixeixen una xarxa en què el lector queda atrapat des de la primera pàgina.
Una prosa àgil i nítida que capta des del començament. Una reflexió profunda, i fluïda, sobre les emocions, els afectes, les inseguretats i pors humans, fluctuant en la sensible balança entre l’amor i l’odi.
Sarrià reconstrueix el paisatge des de la història i el costumisme -Super Nintendo, deslocalització, Rodney King, xenofòbia, Nigel Mansell, corralito, Nirvana, Magic Johnson- i també baixa a peu de carrer, a les barriades superpoblades i mestisses que creixien entre la perifèria i l’horta
Xavi Sarrià escriu d’una manera que emociona, que atrapa, que ens fa partíceps d’unes vides amb les quals ens sentim identificats en alguns o en molts aspectes. En definitiva, crea un empatia total entre el lector i els protagonistes d’aquesta història. Una història que a mi, particularment, m’ha fet somniar, m’ha fet patir, m’ha fet riure i m’ha fet plorar. Un degotall constant de sentiments, un llibre m’ha arribat del tot.
Una novel·la magníficament construïda. El mestratge de Sarrià amb els matisos del llenguatge esclata en aquesta novel·la.