Carles Zafon i Llopis (Barcelona, 1965) és metge i escriptor. A més de publicacions científiques com un llibre divulgatiu sobre biologia de l’envelliment –Los nietos de Adán y Eva (Marge, 2010)-, diversos capítols de llibres d’enocrinologia tant nacionals com estrangers i una trentena de trebals científics, ha publicat les novel·les L’Harúspex (Meteora, 2004), Cecília (Omicron, 2008), Il·lusions òptiques (Proa, 2011) i El camí de l’aurora (Actéon, 2012), i el recull de relats Elementa (Omicron, 2007). Ha participat, a més, en els reculls de contes Regal d’aniversari i altres històries (Brau, 2009) i Científics lletraferits (Mètode, 2014). Ha guanyat el premi de narrativa breu del Col·legi de Metges de Barcelona (2005), el premi El Lector de l’Odissea (2010) i el Premi Nacional e Narrativa Joan Saperas d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental (2011). A més, ha estat finalista del premi El Lector de l’Odissea (2005), del certamen literari Les Millors Pàgines de Granollers (2008) i el premi de narrativa Jaume Maspons (2009).
