Andreu Nin

Andreu Nin fou uns dels intel·lectuals marxistes més importants de Catalunya del segle XX. A part de tenir un paper rellevant com a teòric també fou un destacat traductor del rus i en la seva faceta de dirigent polític fou un dels dirigents revolucionaris claus en el context de la segona República i la Guerra Civil. Va viure gairebé una dècada a Rússia on va col·laborar amb els principals dirigents bolxevics com Vladimir Lenin o també Lev Trotsky, de qui va ser el secretari personal diversos anys.

Va néixer al Vendrell el 1892 en una família modesta. Va estudiar magisteri elemental a l’institut de Tarragona i completà els estudis superiors a l’Escola Normal de Barcelona, on va obtenir el títol de mestre el 1911. Durant tres anys, exercí de mestre a l’Escola Horaciana de Barcelona, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’Ateneu Obrer de la Barceloneta. El 1914, abandonà l’ensenyament per dedicar-se al periodisme en publicacions com el Poble Català i la Revista Pedagògica de l’Institut d’Estudis Catalans.

S’afilià a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) i en fou membre actiu de les joventuts. Posteriorment (1913), s’allunyà del republicanisme federal i evolucionà a postures netament socialistes, passant a militar a la Federació del Partit Socialista Obrer Espanyol a Catalunya. L’any 1917 fou clau per a la seva vida. Fets com la vaga general de l’agost, la Revolució Russa o les lluites entre la patronal barcelonina i els sindicats, sobretot la CNT, de la qual va formar part, el van marcar profundament. Aquell any, torna a Barcelona i reingressa al Partit Socialista Obrer Espanyol i alhora s’afilia a la CNT.

Nin va arribar a ser un dels personatges clau de la Internacional Comunista i la Internacional Sindical Roja i visqué des del 1921 a Moscou, on va conèixer personatges com Lenin o Trotski, i hi va col·laborar. El 1926 fou secretari general de la ISR, càrrec que combinà amb la participació en la plataforma de Trotski, Oposició Comunista. Quan aquest caigué l’estiu de 1928, Andreu Nin fou progressivament arraconat fins que el 1930 hagué de marxar.

Retornat a Barcelona, féu una important tasca en la difusió de les idees comunistes, remarcant la importància de la lluita sindical i del dret a l’autodeterminació dels pobles. A més, davant l’ascens del feixisme, fou dels primers a veure’l com una amenaça que anava més enllà del reaccionarisme dels règims militars. Aquesta divulgació, la fa en part mitjançant les seves obres: Les dictadures dels nostres dies (1930), El proletariado español ante la revolución (El proletariat espanyol davant la revolució) (1931), i “Els moviments d’emancipació nacional”. Al llarg de l’any 1935, participà en les converses per bastir un partit socialista unificat al Principat, que culminaren a la fi d’any amb la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), d’inspiració comunista no estalinista, fruit de la fusió entre Esquerra Comunista i el Bloc Obrer i Camperol (BOC), que va tenir lloc el 29 de setembre de 1935, i del qual, al començament de la Guerra Civil espanyola, esdevingué secretari polític. Convertit en secretari general, també fou responsable de la Federació Obrera d’Unitat Sindical i de la revista La Nueva Era.

L’esclat de la Guerra Civil el 1936 provocà la formació d’un govern d’unitat al Principat. Nin fou membre del Consell d’Economia i conseller de Justícia i Dret (9-12-1936). Des d’aquest càrrec, impulsà la creació dels Tribunals Populars de Justícia. Després dels fets de maig del 1937, en què s’enfrontaren violentament membres de la CNT-FAI i el POUM per una banda i dels partits del govern de la Generalitat (UGT, PSUC i ERC) per l’altra, s’inicià una persecució del POUM que portà a il·legalització del partit i a la detenció de gran nombre del seus membres.

Dins d’aquest context, Andreu Nin va ser detingut el dia 16 de juny de 1937 davant de la seu del partit a la Rambla de Barcelona. La seva detenció, això no obstant, no fou pública fins al 22 de juny. Nin va desaparèixer durant el seu trasllat a València i fou conduït a la presó d’Alcalà d’Henares. Allí, sense registrar-ne l’entrada, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica, a les ordres del cònsol general de la Unió Soviètica a Barcelona i enllaç de l’NKVD amb el Ministeri de l’Interior, el general Aleksandr Orlov, en l’operació Nikolai. Les circumstàncies exactes de la seva mort no han estat mai aclarides.