Àngel Estivill

Àngel Estivill i Abelló (el Molar, Priorat, 1908) marxà a viure a Barcelona el 1919 a causa del caciquisme. Als catorze anys fou detingut per participar en l’ofrena floral de la diada, la qual cosa el portà a Estat Català, però se’n distancià aviat per formar part del Bloc Obrer i Camperol.Dins del Grup L’Hora, s’enfrontà amb la direcció del BOC, defensant les posicions més catalanistes, i l’abandonà quan es creà el POUM per ingressar al PSOE, des d’on aconseguí el suport a l’autodeterminació i fou clau en la de creació de les JSUC i del PSUC.Durant la guerra se’n desencantà per la seva submissió al PCE i, en arribar a Mèxic, l’abandonà per formar part de l’MSEC —posteriorment PSC—, pioners a reivindicar la independència, el socialisme i els Països Catalans. Després del fracàs a l’MSC —també per la submissió al PSOE—, Estivill abandonà la política i es dedicà al periodisme, i arribà a ser popular en la televisió mexicana.