Carlo Levi

Carlo Levi (Torí 1902-Roma 1975) abandonà aviat la medicina per dedicar-se a la pintura. De família jueva i antifeixista actiu, va ser arrestat el 1934; alliberat i detingut de nou l’any següent, va ser confinat a Lucània (al sud d’Itàlia) entre 1935 i 1936. Va viure a França fins al 1942, després s’establí a Florència i va ser arrestat de nou el 1943. Amb l’alliberament de la ciutat va agafar la direcció del diari La nazione del popolo, i després passà a Roma amb la direcció de L’Italia libera. És allà on viu amagat entre 1943 i 1944 per evitar la seva deportació. Durant aquest temps escriu la seva obra més coneguda, Crist s’ha aturat a Èboli (Edicions 62, 1998) sobre les seves experiències com a confinat polític a Lucània. Acabada la guerra, va anar a viure a Roma, on va continuar pintant i escrivint. Els seus llibres inclouen Paura della libertà (1946), L’Orologio (1950), Le parole sono pietre (1955), Il futuro ha un cuore antico (1956), La doppia notte dei tigli (1959) i Tutto il miele è finito (1964). Va ser senador independent, elegit en les llistes del Partit Comunista Italià, entre 1963 i 1972. El 2011L’Avenç va publicar Les paraules són pedres. Tres viatges a Sicília, en traducció de Teresa Muñoz.