Émile Zola

Émile Zola (París, 1840-1902) és un dels més grans novel·listes francesos del segle XIX i el màxim exponent del corrent literari del naturalisme. De formació autodidacta, va destacar com a periodista polític, conegut sobretot per la seva intervenció en l’afer Dreyfus, i va arribar a ser un autor de gran èxit. Després d’haver publicat la seva primera novel·la important, Thérèse Raquin (1867), i influït per Balzac i el seu cicle de la “Comèdia humana”, Zola va planificar el gruix de la seva obra com una sèrie, “Els Rougon-Macquart”, que expliqués la història d’una família durant el Segon Imperi (1852-1870). Aquest cicle inclou 20 títols, entre els quals La Curée [El carnatge], L’Assommoir, Nana, Pot-Bouille, Germinal, L’Oeuvre [L’obra], La Terre [La terra], La Bête humaine, L’Argent i Le Docteur Pascal, tots ells publicats entre 1871 i 1893, i alguns dels quals han estat traduïts darrerament al català.