Félix Fénéon

Félix Fénéon (Torí, 186-Châtenay-Malabry, Sena, 1944) va ser un periodista i crític d’art. Director de la Révue Blanche (1895-1905), el seu llibre Les impressionistes en 1886 el convertí, amb Signac, en el màxim teòric del neoimpressionisme. Exercí la crítica al diari Le Matin. Fou empresonat el 1894, a conseqüència de les seves relacions amb grups anarquistes. Essent director artístic de la galeria Bernheim-Jeune, organitzà importants exposicions, com la primera del futurisme (1912). En resposta a una proposta de publicar una compilació de la seva obra, va dir: “Només aspiro al silenci”. Per això Julian Barnes ha pogut dir que Fénéon és «l’escriptor “invisible’” que va tenir una influència “invisible”». L’Avenç va publicar el 2012 les seves Notícies de tres ratlles, en traducció de Joan-Lluís Lluís.