Lluís Calvo

Lluís Calvo (Saragossa, 1963), ha publicat dinou llibres de poesia, els últims dels quals Col·lisions (3i4, 2009), Estiula (Labreu, 2011), Teresa la mòmia (amb David Caño, Pont del Petroli, 2013) i Llegat rebel (Edicions Terrícola, 2013). També ha publicat tres novel·les: Aconitum (Ed. 62, 1999), Electra i la carretera (Destino, 2001) i L’expulsió del paradís (Destino, 2004). I en el terreny de l’assaig Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) i Baules i llenguatges (3i4, 2011). Igualment ha escrit articles de critica i anàlisi literària en nombrosos estudis col·lectius i revistes. Ha guanyat diversos premis literaris, com ara l’Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, els Jocs Florals de Barcelona i el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés. Recentment ha estat reconegut amb el premi de la Crítica Serra d’Or pel poemari Estiula.

Francesc Bononad ha dit que a Calvo se li’n fot la cosa, què és una cosa, perquè el que li importa és què pot fer-ne i quin impacte li produeix. Per això el nostre autor trepitja el carrer amb els ulls ben oberts, entre sofregits, roba estesa, finestres ogivals, ravals suprarealistes i sardanistes punkies. Algú l’ha titllat, també, d’autor de culte, però s’estima més no pensar en aquestes coses. Admira els contrabandistes i els autors intempestius. Maleeix Barcelona, però sempre hi torna.