Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) és un dels més grans i més populars escriptors catalans del començament del segle XX i un dels capdavanters del modernisme artístic i literari. Fill d’una família de fabricants tèxtils, als vint-i-nou anys, casat i amb una filla, ho abandona tot per emprendre la vida d’artista. Format a París com a pintor, aviat comença també a escriure. Vinculat al grup de L’Avenç, conrea el teatre, primer dins el corrent simbolista (L’alegria que passa, 1898-99) però aviat opta per un teatre professional i crític amb la realitat (Llibertat!, 1901; El pati blau, L’hèroe i El místic, 1903). És aleshores que, orientat cap al gran públic, escriu també novel·la (El poble gris, 1902; L’auca del senyor Esteve, 1907; El català de La Mancha, 1914). L’Avenç ha publicat les seves Màximes i mals pensaments (2013), El català de la Manxa (2014), En Josepet de Sant Celoni (2016) i Teatre polèmic (2018).