Xavier Benguerel

Xavier Benguerel i Llobet (Barcelona, 1905-1990) va ser un escriptor i traductor d’ofici, com ell mateix es definia. Fill del Poblenou, publicà el seu primer llibre el 1929, Pàgines d’un adolescent. Aquí comença una obra que comprèn més de vint novel·les, un recull de poemes, tres obres de teatre i quatre reculls de narracions. A finals dels anys seixanta va revisar i reeditar les seves obres i, paral·lelament, va escriure les seves memòries (1971), que abracen els anys de la seva infantesa i joventut i de la seva formació com a escriptor. L’Avenç les va reeditar l’any 2008. El 1988 va publicar un segon volum de memòries sobre el seu exili a Xile, d’on va tornar el 1954.

És conegut sobretot pel seu retrat de l’evolució del Poblenou a Pàgines d’un adolescent (1929), Suburbi (1936), Icària, Icària (1974), I tu, qui ets? (1989) i per les seves novel·les sobre l’exili i el retorn Els fugitius (1956), Els vençuts (1969), 1939 (1973) i Llibre del retorn (1977).

Com a traductor va publicar l’obra de La Fontaine, Rimbaud, Baudelaire, Poe, Valéry, Mallarmé i Neruda.

Va rebre nombrosos premis: el primer, Les Ales Esteses (1929) per Pàgines d’un adolescent, i després, entre d’altres, el Premi Sant Jordi (1952) per La família Rouquier, Planeta (1974) per Icària, Icària, Crítica Serra d’Or (1978) per la traducció de les Faules de La Fontaine, la Creu de Sant Jordi (1985), i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1988).