Tres activitats destacades són el debat, la conversa i l’actuació següents:
Ser mare. Contradiccions feministes en l’era del capital
Quines són les contradiccions que genera ser mare en l’actualitat? Per què triguem cada cop més a plantejar-nos la maternitat? Què passa amb la indústria de la reproducció assistida? En aquesta conversa, parlem sobre els dubtes, temors i contrarietats que sorgeixen quan, arribades a la quarantena, ens plantegem ser mares i qüestionem els límits dels ideals feministes de llibertat, autonomia, identitat i autodeterminació, que es veuen truncats en un sistema que no considera la maternitat com a política.
Organitza: Social.cat
Dia: 25 de maig
Hora: 19:00h
Ponents:
Maria Llopis.Autora de ‘La revolución de los cuidados’ (Txalaparta)
Elena Crespi.Autora de ‘El negoci dels nadons’ (Raig Verd)
Esther Vivas.Autora de ‘Mama desobedient’ (Capitán Swing)
La prosa de Timothy O’Grady, tendra i viva, i les fotografies carregades de bellesa de Steve Pyke durant els seus viatges per Irlanda evoquen d’una manera molt poderosa l’experiència de l’emigrant irlandès i es combinen en una obra de ficció única; un acte de record impregnat de pèrdua, desafiament i una bellesa inoblidable.
El cantautor Pau Alabajos ha preparat un espectacle molt especial per a l’any 2024 que commemora el centenari del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés: ha recuperat algunes de les cançons més emblemàtiques del seu repertori, inspirades en els versos d’Els amants, Assumiràs la veu d’un poble, Coral romput o Sonata d’Isabel, i hi ha sumat algunes noves adaptacions musicals que formen part del seu nou projecte discogràfic, Una granota viva a la butxaca (RGB Suports, 2024). Pel que fa a l’espai escènic, ha dissenyat una escenografia teatral intimista que ens convida a mirar pel forat del pany, a fer una ullada furtiva al despatx de l’escriptor, el refugi domèstic on es van gestar alguns dels versos més lluminosos de la història de la nostra literatura.
Un relat apassionant sobre el que els nazis consideraven art bo o art degenerat. Un retrat, ple d’històries personals, sobre el tràfic, el saqueig, l’enriquiment d’alguns i la desaparició o destrucció d’obres d’art. Una història que deixà ferides obertes fins avui mateix, també a Catalunya. Una reflexió sobre el valor de l’art i la reparació del dany.
En la calor enlluernadora d’un estiu a Rio de Janeiro, als anys setanta, entre els murs d’una vil·la burgesa d’un barri pobre de la ciutat, en Camilo creix envoltat de partits de futbol, converses de carrer i l’ombra del passat del seu pare, un metge de renom durant la dictadura. Quan el seu pare porta a casa en Cosme, un nen mulat d’origen desconegut, sorgirà entre els nois una nova forma de tendresa. Aquest primer amor adolescent es veurà interromput per un esdeveniment d’una enorme brutalitat que trencarà el seu món íntim i no deixarà de ressonar en la seva vida adulta.
Aquesta novel·la és, al mateix temps, un relat poderós i tendre sobre el primer amor, el dolor i la venjança, i una exploració incisiva de la societat brasilera.
«Quan llegeixes una cosa realment nova, és difícil descriure-la, t’acabes conformant amb les comparacions, i L’amor dels homes singulars és realment una novel·la singular. És enginyós com Cortázar o Nabokov, el·líptic com Grace Paley, divertit com Donald Barthelme. En acabar-lo, vols conèixer de seguida el jove que l’ha escrit, donar-li la mà amb força i felicitar-lo per l’inici d’una carrera brillant. Però en Victor Heringer ja no hi és. Ens ha deixat aquest bonic llibre.» Zadie Smith
