Idees per #StJordiLeC
Aquest Sant Jordi regala llibres de Llegir en Català i comparteix les teves lectures sota l’etiqueta #StJordiLeC (Sant Jordi amb Llegir en Català).
Et donem algunes idees per regalar bons llibres aquest Sant Jordi:
ALREVES/CRIMS.CAT
On mai no creix l’herba, de Sebastià Bennasar
En pocs dies, el comissari Jaume Fuster haurà d’investigar l’aparició d’un doble assassinat contra els meteoròlegs de TV3. Al mateix temps, l’Ariadna i la seva quadrilla reben l’encàrrec de robar una casa a la Vila Olímpica, i un grup de neonazis apareix per robar la Moreneta amb unes pretensions maquiavèl·liques. Un retrat sòrdid i esbojarrat de la societat que ens envolta i en la que vivim.
L’AVENÇ
Una història de dues ciutats, de Charles Dickens. Traducció de Jordi Arbonès
En aquesta novel·la, la més venuda de tots els temps i que ara recuperem en una vibrant traducció premiada, Dickens empra de manera magistral el fris històric de la Revolució Francesa per ordir una trama rocambolesca d’abnegació, traïcions i amor, amb un excepcional domini de la tècnica narrativa.
EL GALL
Ocellons, d’Anaïs Nin. Traducció de Joan Antoni Cerrato
Ocellons explora la passió en totes les seves formes: des del conte d’una dona que es realitza sexualment durant l’execució d’un reu a la forca fins al despertar de Lina, l’intent de la qual d’amagar els seus desigs és traït per la seva cara sensual. Agosarades, somniadores, seductores, les històries d’Anaïs Nin irradien un erotisme poètic que prové directament del cor.
LLIBRES DEL DELICTE
L’amant xinès, de Margarida Aritzeta
Dos captaires apareixen morts en un molí abandonat. Dies després troben el cadàver d’una xinesa disfressada. Crims racials? La investigació de la inspectora Mina Fuster apunta a un misteriós amant xinès, però ningú no sap res d’aquest home. Un grup d’empresaris i polítics relacionats amb el Barcelona World pot aportar llum.
METEORA
El carro de Selene, de Llorenç Capellà
Joan és un aventurer tot terreny, un exiliat republicà a la França ocupada i després alliberada, un soldat de fortuna a Indoxina, un granger als confins d’Austràlia, un lluitador etern que persegueix pels llocs més inversemblants un somni de joventut: recuperar el contacte amb la seva germana gran, Selene, el parador de la qual desconeix.
PERISCOPI
Gegants de gel, de Joan Benesiu. Pròleg de Manuel Baixauli
Un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.
«Avui la narrativa d’alta volada escasseja i un autor com Joan Benesiu és aigua en un desert.» Manuel Baixauli, El País.
RAIG VERD
Ciutat de Bohane, de Kevin Barry. Traducció de Ferran Ràfols
Empestada pel vici, l’ambició i la corrupció, Bohane serà l’escenari de la lluita de màfies enfrontades que competeixen pel control de la ciutat. Una novel·la distingida amb el Premi IMPAC 2013 i Premi de literatura europea.
SALDONAR
Màxima discreció, de Vicent Sanz Arnau
La història trepidant d’un detectiu, Ramon Borrull, que es mou en plena postguerra, al nord valencià i el sud català, entre la mentida oficial i la clandestinitat. Un mort, una herència, un assassí que s’amaga, una societat que fa pudor de peix podrit. La Legió el va espavilar i ara ja no li fa por res, ni els falangistes ni la Guàrdia Civil ni els maquis.
SEMBRA LLIBRES
No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals
La precarietat, la vulnerabilitat o la indignació han estat el destí d’una generació a qui s’havia promès tot a canvi de títols universitaris. En el seu primer llibre de no-ficció, Marta Rojals burxa en aquesta desfeta generacional però també en la crua quotidianitat dels nostres dies. I ens ho serveix amb la ironia i l’astúcia que l’han convertit en una de les veus més celebrades de la nostra literatura.
TIGRE DE PAPER
La revolta que viurem, d’Ivan Miró
En una Barcelona que es devora a si mateixa, quatre personatges -Jonàs, Judit, Djamila i Amèlia- afronten les fragilitats metropolitanes compartint les seves revoltes singulars. Els treballs precaris, els amors vulnerables, els combats incerts, els viatges que transformen, s’enllacen així amb les lluites de carrer i les places ocupades, però també amb el Mèxic rebel, la insurgent Cabília o les banlieues de Paris en flames. Entre totes, ordeixen la revolta col·lectiva, alimentada per la memòria de la ciutat obrera i llibertària, pels compromisos vitals, per les amistats indestructibles, per la recerca de noves formes de relacionar-nos. La revolta, doncs, no com a proclama o abstracció ideològica, sinó com unes vides mancomunades i dignes de ser viscudes. Aquesta és la història d’un nosaltres que perviu en les lluites quotidianes, la història subterrània i més recent de la ciutat comuna que maldem per viure.