Les millors ressenyes de 2016
A Llegir en Català hem volgut fer un recull de les millors ressenyes dels nostres llibres d’aquest darrer any. Ha estat molt difícil de trobar una per cada editorial però finalment hem escollit aquest recull:
SEMBRA
En el màgic món de Dahl, tant quan s’adreça als infants com als infants que ja s’han fet grans, tot és normal… fins que deixa d’ésser-ho; a partir del moment que l’ortodòxia entra en escena, la normalitat continua present com a teló de fons, però ja tot és possible.
Xavier Serrahima, El PuntAvui
TIGRE DE PAPER
Amb humor i ironia, Van Peebles ens mostra els primers passos d’una organització amb què s’identifica, però de la qual no n’amaga les contradiccions o els punts més conflictius. A través d’una estructura atraient, que barreja passatges narratius amb fragments d’entrevistes falses realitzades per un investigador per a la seua tesi (a l’estil del mockumentary), Panther desmitifica la història dels Panteres Negres al mateix temps que ens fa coneixedors de les causes i les motivacions que guiaven els seus militants.
Felip Pineda, Valencia Plaza
http://www.valenciaplaza.com/panther-la-historia-dels-cacats
RAIG VERD
Somnis en temps de guerra és un veritable exercici de descolonització mental (…) avui sabem que Thiong’o és un dels millors escriptors vius, i que aquesta escriptura és el destil·lat de les mil i una dificultats que ha hagut de superar en la vida, i assumir en la literatura que, en aquest llibre, són la mateixa cosa.
Francesc Serés, El País
http://cat.elpais.com/cat/2016/12/21/cultura/1482335380_752923.html
L’AVENÇ
Sigues tolstoià o bé txekhovià, amic lector, llegiràs aquesta obra com una excusa per meditar sobre el destí dels grans escriptors (i, d’entre els més grans, cap com els russos). Némirovsky hi parla de tu a tu. Al capdavall, el seu destí tràgic està a l’altura de les seues pàgines, demostrant així que vida i literatura formen una unitat torbadorament inextricable.
Joan Garí, Diari Ara
http://llegim.ara.cat/Vida-literatura_0_1656434361.html
ALREVÉS/CRIMS.CAT
En aquesta novel·la passa com a ‘Joc de trons’: millor no encapritxar-se amb ningú si no es volen plorar absències. Lluís Llort, el seu responsable (Llort a seques quan es posa en mode escriptor; cognom directe i encertat com els molts trets que hi ha en la seva ja extensa producció literària), té un ric repertori de paraules i imatges, però no sembla conèixer el significat del terme ‘pietat’. En les 296 pàgines de ‘No n’estiguis tan segur’ et desperten les ganes de saber més del seu món -perquè aquí hi ha un món-. Encara que t’hagi deixat amb els budells remoguts.
Imma Muñoz, El Periódico
SALDONAR
Sara González fureteja tots els racons (im)possibles fins a fer surar una realitat polièdrica i dura, negra i grisa, acurada però sovint complexa, amb tantes respostes sòlides com preguntes encara irresoltes.
David Fernàndez, La Directa
http://www.saldonar.com/arxius/MERCURIDF.jpg
PERISCOPI
Una novel·la magnífica sobre totes les vegades que cal ennuegar-se amb la vida per aprendre a mastegar-la sense fer ganyotes i pair-la amb satisfacció. I ho ha fet amb una protagonista tan precisa com farcida de les imperfeccions indestriables en una nena de 12 anys que està submergida en la misèria i que només té la mare per agafar-se ben fort.
Un llibre més lluminós i brillant respecte els anteriors.
Núria Juanico, Núvol
http://www.nuvol.com/critica/david-vann-respirar-fora-de-laigua/
BIRABIRO
El text, directe i clar, ens va posant en antecedents perquè obrim els ulls i captem les imatges. De veritat, són unes il·lustracions fascinants, plenes de petits detalls, de moments, que saben captar l’instant, l’humor del personatges i l’estat d’ànim.
Annabel Saiz Ripoll, “Meravellosos veïns: la vida és bonica”
http://vocesdelasdosorillas.blogspot.com.es/2016/12/meravellosos-veins-la-vida-es-bonica.html
EL GALL
“Per arribar a esdevenir experiència, primer hem de ser presència. Fecundació i fruit. Llavor i germinació. I naixem. I tot ja és enlluernament o tenebra. I només existeix un déu capaç de fer-ho possible: la dona-mare. Així la figura femenina, aquesta maternitat creadora, es perfila com un Tot: la Vida.”
Pere Joan Martorell, Última Hora, 6 de novembre de 2016.