Per Oriol González Tura (BiraBiro Editorial)

La lectura ens acompanya, ens distreu, ens forma… També ens fa pensar sobre el mateix acte lector i, encara més, sobre la literatura en si mateixa. Rumiar sobre això, endinsar-nos en l’univers personal dels autors, en les tècniques de creació que segueixen, en les fílies i les fòbies artístiques que tenen ens pot ajudar a entendre una mica més el fenomen tan fascinant de la literatura: per què ens quedem atrapats en una història o en un poema i no en podem sortir? Què fa que tinguem ganes de descobrir altres mons i personatges?

Els escriptors tenen moltes maneres de presentar-nos el seu univers creatiu, ja sigui a través dels arguments novel·lístics o bé en assaigs o dietaris que aborden sense filtre la reflexió. La curiositat per descobrir-los i les qüestions que ens plantegem al voltant dels llibres poden ser un bon detonant per tenir encara més ganes ganes de llegir.

Us deixem una selecció de llibres que parlen de llibres, d’escriptura, de lectura, perquè, al capdavall, què és, si no, la literatura?

¶ Els meus millors pròlegs, Ferran Escoda (La Temerària)

Heus ací, lector, un sucós recull de pròlegs concrets i reals referits a obres imaginàries i apòcrifes escrites, al seu torn, per autors suposadament ficticis i inversemblants. En aquestes pàgines la ficció supera la realitat perquè: on s’ha vist que sigui possible editar les notes d’unes notes d’un esbós de dietaria d’un escriptor reclòs a un mas de l’Empordà? O l’edició d’escrits “d’ariculistes d’opinió que s’arrapen a la columna diària com l’ebri verborreic per no caure de morros a terra”?

“El bon pròleg ha d’il·luminar, però mai enlluernar”. Així, la claror d’aquests pròlegs il·luminen des d’aquells escriptors que són com els porcs, on tot s’aprofita, fins aquells que no escriuen i acaben per descubrir-nos tot el potencial de la seva impotència. Algú diguè que, al capdavall, els autors acaben tenint menys imaginació que els seus editors, que ja és dir.

¶ Per a què serveix un llibre?, Chloé Legeay (BiraBiro Editorial)

Per a què serveix un llibre? Una pregunta amb moltes possibles respostes. De totes elles, la Chloé Legeay n’ha triat unes quantes i les ha expressades i il·lustrades amb tota mena de detall i molt d’humor.

¶ No llegiré aquest llibre, Jaume Copons/Òscar Julve (La galera)

En Juls no vol llegir el llibre que li ha donat la seva mestra, però no hi té res a fer. De molt mal humor, comença a llegir i, a mesura que avança la lectura, critica tot el que li molesta del llibre: els recursos que utilitzen els autors, els personatges, la lletra… No para de queixar-se fins que la Lia, la protagonista del llibre que llegeix, surt del paper i li diu quatre coses. Quin caràcter!
No llegiré aquest llibre és una novel·la gràfica dins una novel·la gràfica, que tracta el món dels llibres i la lectura d’una manera intel·ligent, gamberra i divertida.

¶ Les nostres riqueses, Kaouther Adimi (trad. d’Anna Casassas, Edicions del Periscopi)

L’estiu del 2017 un estudiant rep l’encàrrec de buidar una petita llibreria d’Alger que s’ha de convertir en una botiga de bunyols. Es tracta de la casa de lletres que Edmond Charlot va obrir l’any 1936 amb una idea revolucionària: instaurar un espai cultural i literari en un país convuls i conformista. La presència d’un inquietant guardià de la llibreria destorbarà la tasca del jove i li farà descobrir el poder de la literatura com a generador de memòria col·lectiva.

Kaouther Adimi barreja passat i present, realitat i ficció, per explicar-nos la història de la llibreria i editorial que va esdevenir punt de trobada d’autors com Saint-Exupéry i André Gide, i que va desafiar la censura publicant el primer text d’Albert Camus. Amb sensibilitat i destresa l’autora guia el lector pels carrers d’una ciutat on un home somiava reunir totes les veus del Mediterrani.

¶ En aquesta part del món. Dietaris, 1974-2004, Guillem Simó (A Contra Vent)

Tota escriptura porta implícit un acte de despullament que no tothom és capaç d’assumir, fet que s’evidencia i s’intensifica en els dietaris. A En aquesta part del món conflueixen dos factors que en determinen la redacció: per una banda, un motiu de caire personal com l’honestedat i, per l’altra, la necessitat peremptòria dels escrits com a mode, potser únic, d’eradicar la contundent actuació de la realitat del seu entorn. Rere cada paraula s’amaga el temperament de l’autor, que adopta múltiples aspectes vitals: irònic, sensual, tendre i rebel, per acabar convergint en un de sol, l’essència mateixa de la lucidesa. Interpreta el seu viatge introspectiu conscient, tanmateix, que no hi ha resposta possible per redimir el pas inexorable del temps. Una obra bastida al llarg de trenta anys amb perseverança, en la qual Guillem Simó ens ha llegat, de manera tan bella com precisa, els seus dubtes i les seves pors.

¶ Escriure. Memòries d’un ofici, Stephen King (trad. de Martí Sales, L’altra)

Poques vegades un llibre ha estat tan clar, tan útil i tan revelador com aquest assaig sobre l’ofici d’escriure, que comença amb la peculiar infància d’Stephen King, que ja de ben petit va mostrar un interès inusual i precoç per l’escriptura, i ofereix al lector, a partir d’una sèrie de records d’adolescència i de joventut, una mirada amena i divertida sobre la seva formació. Descriu les eines bàsiques de l’ofici d’escriure, com polir-les i multiplicar-les a còpia de fer-les servir, i acompanya el lector a través d’aspectes crucials de la vida i l’art d’un escriptor, oferint consells pràctics i inspiradors sobre tots els aspectes del procés d’escriptura, des de la trama i la construcció dels personatges fins als hàbits de treball i com encarar el rebuig editorial. Escriure culmina amb el commovedor relat de com la seva necessitat d’escriure el va ajudar a recuperar-se del gravíssim accident que va patir l’estiu de l’any 2000, quan el va atropellar una furgoneta.

¶ Els avantatges de ser un marginat, Stephen Chbosky (trad. de Marta Pera Cucurell, Sembra Llibres)

En Charlie és un adolescent introvertit que viu amb la seva família aparentment modèlica. Quan acaba l’escola, el suïcidi del seu millor amic li dispara una sèrie d’inseguretats. L’entrada a l’institut arriba com una amenaça. Però, entre classe i classe, trobarà un professor que l’ajudarà a fer servir la literatura com una arma. I, sobretot, una colla de xavals més grans, atrevits i transgressors. Uns autèntics outsiders amb qui pujarà a les salvatges muntanyes russes de l’adolescència per descobrir emocions ocultes i aprendre a combatre les allargades ombres que el turmenten.
Els avantatges de ser un marginat és més que una narració explicada amb una llarga sèrie de cartes íntimes, divertides i devastadores. És més que un relat ple de referències a cançons, llibres i pel·lícules. És més que l’aclamada obra de debut d’Stephen Chbosky que s’ha convertit en un fenomen de culte amb versió cinematogràfica inclosa. És una novel·la captivadora que explora els traumes, les expectatives i els sentiments d’uns adolescents que batallen per aprendre a viure. I per sentir-se infinits.

¶ El jove Nathaniel Hathorne, Víctor Sabaté (Raig Verd Editorial)

Un ja no tan jove aspirant a escriptor, a qui la rutina i la necessitat de guanyar-se la vida han fet desistir de les seves aspiracions, descobreix que han plagiat un dels seus vells textos de joventut. Com pot aconseguir que els altres creguin en el que diu quan ni ell mateix s’atreveix a creure-ho? Això resulta especialment difícil si el suposat plagiari és un autor mort fa un segle i mig.

El nostre primer descobriment ens parla de les frustracions i dificultats dels qui s’intenten endinsar en el món de la literatura, al mateix temps que reflexiona sobre les influències, la inspiració i el plagi literari. A canvi de què vendries la teva ànima al diable? Un text impecable que tracta a través de preguntes, cites i jocs autoreferencials el difícil plaer de ser publicat. Amb curioses anècdotes que inclouen a Borges, Bioy Casares, Silvina Ocampo, Vargas Llosa, Poe o Mellville, l’autor aconsegueix donar veracitat a aquesta ficció impossible. Premi de Narrativa Breu Ciutat d’Amposta 2010.

¶ La paraula i el món. Assaigs sobre poesia, Lluís Solà (L’Avenç)

Vistos amb una mica de perspectiva, diria que cada assaig pretén d’interpretar una melodia específica o una variació de l’única qüestió de fons esmentada. Gairebé tots els punts de partida dels textos són la poesia de poetes catalans, i potser no seria desassenyat pensar que també ho és el punt d’arribada. És un fet indiscutible que la poesia feta a les terres de parla catalana conté una diversitat, una maduresa i una profunditat dignes d’atenció i d’interrogació. La poesia del nostre país ens parla de l’home, del món i del món de l’home amb la mateixa dignitat, amb la mateixa radicalitat i amb la mateixa persuasió que qualsevol altra poesia existent. Per conèixer l’home que som i l’home que és l’home, a nosaltres, sobretot a nosaltres però no únicament a nosaltres, ens és indispensable d’escoltar-la. Això és el que creuen les paraules d’aquests textos dedicats a Alcover, Bartra, Bauçà, Espriu, Maragall, Rodoreda, Salvat-Papasseit, Sampere, Verdaguer i Vinyoli.

¶ Moo Pak, Gabriel Josipovici (trad. de Ferran Ràfols Gesa, Raig Verd Editorial)

Aquesta és la història de Moor Park. I aquesta és també la història d’una amistat. En el decurs dels seus llargs passejos pels parcs londinencs, Jack Toledano explica al seu amic Damien Anderson els seus progressos en l’escriptura del que ha de ser el llibre de la seva vida. Al voltant de l’escriptura d’aquest llibre sorgeixen temes com la història de la família de Jack, les idees sobre els fets de llegir i escriure o les paradoxes i contradiccions del nostre temps, que, com el mateix Jack, té aspiracions clàssiques però un temperament romàntic. Els episodis i els temes es succeeixen embolicant el lector en unes reflexions que són les de Jack Toledano i que també són les nostres. I Jardins i passejos i converses i Londres. I llenguatge i societat i art i literatura i crear i escriure i contradir-se. I protestantisme i catolicisme i opinar i jutjar. I Bernhard i Beckett i Kafka i Swift i Sterne i Chaucer i Dante. I cavalls i ximpanzés i criptògrafs i científics i …

¶ El fugitiu que no se’n va, Raül Garrigasait (Edicions del 1984)

En la història de la creació artística hi ha un moment en què tot trontolla: la burgesia xoca amb els marginats, els ideals moderns lluiten contra l’atracció del primitivisme, i la violència, l’Estat i els diners assetgen la llibertat.

Entre nosaltres, aquest moment està indissolublement lligat al pintor i escriptor Santiago Rusiñol. Burgès i bohemi, exquisit i populatxer, amb un peu a Barcelona i l’altre a París, Rusiñol va encarnar com ben pocs la figura de l’artista modern i conflictiu. Aquest llibre s’endinsa amb audàcia en el seu món, estirant els fils de la pintura, la música, la literatura i la política, i a partir d’un temps i un lloc concrets presenta una visió brillant de la modernitat artística.

¶ La Cua de Palla. Retrat en groc i en negre, Jordi Canal i Artigas/Àlex Martin Escribà (Crims.cat)

Parlar de La Cua de Palla és traçar una història de gairebé cinquanta anys, atzarosa, plena d’alts i baixos, de grocs i negres, que ha portat i encara porta molta «cua». A les vostres mans teniu un llibre que pretén ―sense pistola en mà― convertir-se en un assaig de referència del que ha estat la història de la col·lecció de novel·la criminal més important de Catalunya. Bona part d’aquests raonaments ens han dut a compilar, analitzar, explicar i il·lustrar la gran repercussió que La Cua de Palla ha tingut i encara té en el nostre imaginari col·lectiu. Vista la seva transcendència i importància calia fer-ne una anàlisi completa que englobés tota la seva trajectòria.

¶ Diaris, Katherine Mansfield (trad. de Marta Pera Cucurell, L’Avenç)

Els Diaris de Katherine Mansfield són molt més que el registre intermitent de la vida d’una escriptora: ens revelen una personalitat aguda, observadora, autocrítica i també divertida. Un document essencial per a qualsevol persona interessada en la literatura femenina del segle XX i en una de les seves grans autores.