Llibres de te i manta: lectures reconfortants per a l’hivern
El fred en sentit real o metafòric, com a sensació tèrmica o com a buit en l’ànima. Gener és el mes més fred de l’any, així ho corroboren tradicions com la setmana dels barbuts, i és una època convida al repòs i a la reflexió, ja sigui perquè venim del frenesí i la copiositat de Nadal o bé perquè el clima no ens anima a sortir. Llegir un llibre amb una manta i una beguda calenta és un bon refugi per afrontar aquest mes hivernal en què darrerament s’ha establert la data assenyalada com a Blue Monday, el dia més trist de l’any.
Us convidem doncs a descobrir un grapat de lectures d’aquestes que anomenem “de te i manta”: històries per combatre aquest fred real o metafòric, llibres pausats i sovint amables que conviden a reflexionar, a conviure, a gaudir del viatge i no tant del destí final. Cada editorial de Llegir en Català us recomana un llibre. Hi trobareu tota mena de propostes reconfortants que esperem que us deixin una escalforeta interior.
DUNA recomana…
Houston, Houston, ens rebeu?, de James Tiptree Jr [Alice B. Sheldon] (traducció d’Ernest Riera)
Una lectura que convida a reflexionar sobre el patriarcat des de ben lluny del sofà de casa… Tres astronautes que viatgen per l’espai són rescatats d’un accident per unes dones i descobreixen que es troben tres-cents anys en el futur. A poc a poc s’assabenten que la Terra va patir un cataclisme global devastador; una plaga que va arrasar la població masculina…
CHRONOS recomana…
Notes de l’edat ardent, de Claire North (traducció d’Anna Llisterri)
La multipremiada autora Claire North narra una història poètica i punyent que barreja ecologisme i una trama d’espionatge en què els protagonistes hauran de trobar el seu propi camí en un laberint d’ombres i traïcions. Notes de l’edat ardent és un viatge a través dels paratges gelats, ja siguin geogràfics o al més profund del cor, que no us deixarà indiferents.
CLANDESTINA recomana…
El diable no viu a l’infern, de Franck Bouysse (traducció de Maria Llopis)
Un camperol solitari veu la seva vida tranquil·la capgirada per esdeveniments inesperats a les profunditats de les Cévennes, on tot es tornarà fosc i misteriós. Un noir rural amb una escriptura poètica farcida de metàfores i diàlegs brillants.
LES HORES recomana…
Set campanars, de Sara Baume (traducció de Marta Pera Cucurell)
Després de la intensitat de les festes nadalenques un proposem una meditació profunda sobre com vivim la pròpia vida. La Bell i en Sigh es traslladen a una casa aïllada del camp irlandès amb els seus gossos. Tots dos solitaris, deixen les vides convencionals que tenien per construir-ne una altra de més tranquil·la, envoltada de rituals i de natura, allunyada dels amics, de la família i de les obligacions que la societat imposa.
L’AGULLA DAURADA recomana…
Al fons de la memòria de Déu, de Xurde Álvarez (traducció d’Aida Celemín)
La vaga de la indústria metal·lúrgica asturiana va ser una de les més llargues –des del novembre de 1932 a l’agost de 1933– i amb més seguiment de tots els temps. Milers de famílies van enfrontar-se amb coratge a la misèria i la ruïna en què es van veure immerses. Aquesta és la història d’una d’elles.
L’AVENÇ recomana…
Marxarons, de Cristina Masanés
Un llibre exquisit, emocionant, elegant. Un text literari sobre el misteri de la parla humana i de les relacions interpersonals, més enllà del llenguatge i els records.
MAI MÉS recomana…
Psalm per als construïts en Terres Salvatges, de Becky Chambers (traducció d’Anna Llisterri)
Una novel·la breu que ens acull amb els braços ben oberts per acompanyar-la amb una bona tassa de te. Un dia, la vida d’uni mongi del te es capgira amb l’arribada d’un robot, que és allà per fer honor a l’antiga promesa de comprovar què fa la humanitat. El robot no pot tornar fins a haver contestat la pregunta de «què necessiten els humans?». Però la resposta d’aquesta pregunta depèn de la persona a qui es faci, i de com es faci. La sèrie de Becky Chambers, guanyadora del Premi Hugo, es pregunta si és important tenir més un món en què la gent té el que vol.
RAIG VERD recomana…
Hivern, d’Ali Smith (traducció de Dolors Udina)
Al llibre ja ho diu «tornarà a ser un dels hiverns més càlids que es recordi» perquè ens sobta, ens molesta aquesta resignificació de l’estació més freda… És important que faci fred, ens permet agafar la infusió i la manta per llegir un bon llibre però és també «un exercici per recordar com endurir-te i després com tornar flexiblement a la vida.»
SALDONAR recomana…
Jo també soc de fang, de Núria G. Caldés
Núria G. Caldés admira l’art Jōmon i decideix emprendre un viatge al Japó, per conèixer unes figures femenines que protegeixen l’existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. El mestre Ifurai, continuador de l’art ancestral, li explica que tots els objectes, animals i persones són igual d’importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, l’autora aprèn com treballar el fang amb unes mans que s’omplen d’humilitat, i en surt una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l’espai del que sabem.
SEMBRA recomana…
Fins on ens elevem en la foscor, de Sequoia Nagamatsu (traducció d’Edgar Cotes)
En aquesta commovedora novel·la, Sequoia Nagamatsu presenta un món postapocalíptic apunyalat d’esperança. Un viatge que travessa continents, segles i cossos celestes amb un mosaic de persones entrellaçades que s’aferren a la vida enmig d’una plaga climàtica devastadora.
TIGRE DE PAPER recomana…
En encesa espera, de Benet Salellas
Una crònica d’uns fets repressius que van marcar una generació de l’independentisme i que serveixen, avui, per entendre més bé el present i els possibles embats del futur.
